dimarts, 14 de desembre de 2010

LES PERLETES DE LA PEDRERA TORNEN A ENLLUERNAR

I ELS ORGANITZADORS (O COL·LABORADORS, JA NO HO SABEM) ES QUEDEN SENSE ESMORZAR


Un cap de setmana més – i ja en van un bon un grapat – l´agenda de pilota al poble continua ben atapeïda d´actes, tornejos i disbauxes diverses. Dissabte se celebrà una nova jornada escolar al CEIP Eduardo Martínez Ródenas, on una trentena de xiquets i xiquetes van xalar d´allò més jugant a raspall i escala i corda. I diumenge es disputaren les semifinals de la Lliga Individual de Frontó a Mà a l´IES Joan Coromines. Esteller i Jon, dos de les perles de la pedrera, s´enfrontaran a la final. Ells dos, a més d´Èric, Peña, Xeto… són l´evidència, la prova fehacient i irrefutable que ni Perry Mason gosaria qüestionar, del bon treball de l´escola de pilota d´Arrea-li Bona. L´espectacle que diumenge oferiren al frontó, i els darrers èxits autonòmics de Jon, deixen en molt bon lloc la dedicació d´uns quants carrosses pelats i desenfeinats que gairebé sense ajut institucional, i alguns entrebancs per part de l´Ajuntament, van decidir un dia de novembre de tirar endavant l´escola i el club.

I que aquest homes no pogueren ni esmorzar perquè algú es va oblidar d´avisar al bidell! Això no té perdó de Déu! I és que dissabte les coses començaren més tortes que la carretera de Càlig: la brigada no apareixia pel Ródenas per dur el material i el bidell – home obstinat i entregat a la seua feina, a qui ningú no havia avisat – no deixava passar els organitzadors…; bé, els col·laboradors, perquè segons posava als cartells els organitzadors eren uns altres, en concret, eixos que no van avisar al bidell. En fi, que els pobres es van quedar sense esmorzar per tot l´embolic que es va muntar.

Però a la fi, després d´augmentar els beneficis de Zaplana i d´altres companyies telefòniques, la brigada va aparèixer i xiquets, pares, iaios i cosins prims de tota mena gaudiren d´un dia de solet i pilota. Els més menuts jugaren a raspall i els de l´ESO, a escala i corda. Noms com els d´Antonio, Ricard, José Antonio i Julen assosseguen les inquietuds dels carrosses esmorzaires tot assegurant un futur, però cert, relleu generacional.

Diumenge, al Coromines, les coses anaren d´una altra manera. Ningú no hagué d´esperar la brigada, les ovelles esgarriades havien tornar a la cleda amb més empenta que mai, un ambient d´allò més animat… Tot era propici per gaudir d´unes semifinals que foren espectaculars, emocionants, algunes d´elles més tenses que un sopar de germanor entre Rambo i Chuck Norris en un restaurant vietnamita.

Xatet tornà a ser un dels més beneficiats de la jornada. En una lliga amb més baixes que a la trilogia d´El Padrino, torna a avançar en el quadre tot i la seua derrota davant Xarli per 31 – 23 i disputarà la final del grup B contra Karce. Xarli (que no podrà jugar la final per motius dominguero-xirucaires) fou superior, li buscà constantment l´esquerra i fallà menys que el seu rival. Tot i la derrota, Xatet progressa dia a dia – assegurant la treta i millorant l´esquerra – i va demostrar ser un digne finalista.

Molt més disputada estigué l´altra semifinal del quadre B entre Karce i Xeto. El 31 – 18 final és prou enganyós ja que la partida estigué igualadíssima fins a la seua meitat. Només els nervis de Xeto – més tens que que Berlusconi en una botiga de souvenirs – i la seua davallada física durant el tram final decantaren la victòria per a un Karce que jugà a un alt nivell i que disputà els jocs decisius amb més calma que Michael Landon a La casa de la pradera a l´hora de la migdiada.

Potser la semifinal més descafeïnada – per l´emoció, no per la qualitat dels punts – fou la que enfrontà Esteller i Èric. S´esperava més d´aquest últim, que només li plantà cara de bon principi. Però Esteller ja no és només aquell jugador que treia el seu martell per picar amb força la paret del Coromines, sinó que és capaç de buscar la xapa i la base de la paret lateral amb tal precisió que és impossible de tornar-les. Tot i els punts de gran mèrit d´Èric, no foren suficients per doblegar el Martell que s´endugué la partida per 31 – 18, potser patint menys del que esperava.

Però sense dubte, la gran partida, de la qual se´n parlarà tota la setmana a les tertúlies de l´Arq i als esmorzars (si és que encara gaudiu d´aquest dret laboral entre setmana que pel que sembla afecta greument la macroeconomia mundial), la disputaren Jon i Peña (The Wall), la gran revelació de la lliga. Peña estigué a no res de donar la campanada i tingué el semifinalista autonòmic contra les cordes, amb 27-25 a favor. Però, Jon que ha surtit del torneig Edicom més reforçat que l´sparring de Chuck Norris capgirà el marcador en un final d´infart amb tres tretes directes i tot un ventall de cops de mèrit fins deixar-lo 31-27 al seu favor.

En definitiva, diumenge que ve, a partir de les 11.00h es jugaran les finals del quadre A (Jon vs Esteller) i del B (Karce vs Xeto) i alguna altra profia per parelles per anar calfant la Lliga de la Faixa.

Cap comentari: