dimarts, 23 de novembre de 2010

JON CAU EN SEMIFINALS DAVANT DANI, L´EXTERMINADOR D´ALGINET



CARTA D´ARREA-LI BONA ALS CORINTIS (DE LA RIBERA)


En aquells dies, Jon i els seus deixebles arribaren a la vila d´Almussafes, un poble amagat darrere una factoria de cotxes. Havia plogut a Alginet i la partida es disputava en el frontó cobert d´aqueixa vila on Henry Ford – com a Un món feliç, d´Aldous Huxley – ocupa en l´imaginari celestial del veïnat un càrrec immediatament superior al de Déu. Allí l´esperava Dani, l´exterminador d´Alginet (recordeu la partida de Jon contra Josep, de Quartell? Doncs aquest pilotari de la Ribera Alta, ell tot sòl havia foragitat de la competició tres pilotaris del mateix poble).

Fetes les salutacions, l´exterminador d´Alginet es fregà les ulleres i digué a crits: “Va, mecague en D…, tira-li, h…. Va de bo!” I Jon, aclaparat per l´ímpetu i el vigor del seu rival, i un poc parat al frontó, deixà escapar els primers punts de la partida. I digué: “Home senzill de peus lleugers i carxot fàcil, com anem?” 25 per 10, cague en los c… de mico, l´h… consagrà, que burro que sóc” – respongué l´exterminador. I dit açò, Jon comprengué que la partida s´havia complicat de debò i digué als seus deixebles, que ja començaven a mirar amb ullets el bar dels jubilats: “en veritat us dic que intentaré fer alguns punts més i resoldre la partida al poble, perquè aquest m´ablairà a carxots, manronades i bots de braç”. I havent dit aquestes paraules, acabà la partida 40 – 20 a favor de l´exterminador d´Alginet.

I al cap d´uns dies, dissabte passat, Dani i el seu entrenador arribaren a la vila de Benicarló, un poble que quan bufa de ponent fa olor de llepolia de maduixa. I en vore que el frontó era obert i que a base de pilotes encanades la partida li eixiria més cara que una nòvia “pija” digué: “No en quedarà cap, no. Ni una, en quedarà. Me cague un milió de vegades”. I dit açò, la partida es posà 20 per 20, al llindar de l´eliminació per a Jon, qui pensà tot mirant l´atabalada parròquia cadufera: “homes senzills de cor petit i recursos múltiples, en veritat us dic que heu de fer alguna cosa perquè aquest m´està duent per la sequieta”.

I dit açò, Arrea-li Bona mobilitzà José Garrido qui atacà l´entrenador de Dani amb una maniobra de distracció tot consistent a relatar-li amb detall la vida i miracles de Juliete d´Alginet per tal de deixar el seu deixeble sense assessorament extern. Però l´exterminador de la Ribera – la valencianitat del qual està genèticament programada –, havent decantat ja l´eliminatòria al seu favor, digué: “en veritat us dic que he d´acabar la partida prompte, que a les 9 tanquen el Mercadona i encara he de comprar l´arreglo de la paella de demà”. I trencant amb una llarga tradició que ve dels temps del Rovell en què no es podia blasfemar al trinquet, afegí: “Redéu”. I així, en un tres i no res, i amb una treta espectacular, deixà finiquitada la partida per 40-25. Tot i que el pas de l´exterminador pel Coromines impedí que Mañes estrenés el seu flamant marcador amb una victòria, de segur que el seu giny recollí el resultat numèric d´una de les millors partides que s´han jugat mai a Benicarló; amb un pilotari extraordinari com és Dani, i del qual Jon de segur que n´ha aprés i n´eix reforçat per a futures competicions.

D´altra banda, aquella mateixa tarda, els jugadors cadufers de galotxa disputaven al trinquet de Vila-real una altra jornada del Trofeu Edicom contra Almassora. Xatet, Esteller, que s´escriu sense h, i Mañes, que és del Madrid i que substituïa Jon, també reberen de valent i perderen per 70-25. La partida fou monopolitzada pels rests – Esteller i Jaume, que havia marxat un poc picat de la partida al carrer Cabanes –. A hores d´ara la federació encara no ha publicat si el trio de Benicarló passa a la següent fase del torneig.

Cap comentari: