La primera semifinal podríem qualificar-la com la de les promeses. S´enfrontaven Borriol i Benicarló en un duel de joves i futuribles pilotaris: per l´equip amfitrió, Jon i “Martell” Esteller, i pels de la Plana, Pablo i Jorge. A les postres, els de Benicarló, més avesats a jugar a frontó – i en concret a aquest frontó tan “especial” i lent que és el del Coromines, ple de pedaços i nyaps – es classificaren per a la final per un ajustat 31 – 26.En la segona semifinal, la dels veterans, i amb el cul pelat a tota mena de frontons, s´enfrontaren Tírig (Jose i Cristian) i Castelló (Tarambana i Jose). El resultat va ser gairebé escandalós per als primers: 31 – 8. Tarambana no va lluir com l´any passat i no aconseguia de tornar les braguetades de Jose, que jugava al rest i a la treta. A més, el company no el va ”acompanyar” gens i a penes oposava resistència des de la línia de falta als manrons de Cristian. Tot i això, els de Castelló abandonaren el frontó enmig d´una aclaparadora ovació. Els benicarlandos som així d´agraïts i d´esplèndids!
Així les coses, per primera vegada els caduferos teníem una parella en la final, que era a 41. Però ni els 100 euros que ja tenien a la butxaca aconseguiren d´assossegar els ànims dels benicarlandos, que amb el braç arrupidet arrupidet, a penes aconseguien fer mal als de Tírig. Jon, més nerviós que Marco en Sorpresa Sorpresa durant els primers punts de la partida, va fallar diverses tretes. I Esteller no aconseguia de tornar en condicions les braguetades de Jose. A poc a poc els de Tírig anaren fent forat al marcador. A més, Jose, molt bregat, va fer pols els de Benicarló a la treta: Jon no trobava la posició per tornar-les a l´aire tot i els crits i els consells de José Garrido (Mare meua si va patir aquest home! Més que Falete en el Naturhouse!) i els de Tírig es posaren 30 – 15. Amb tot perdut, els de Benicarló desencongiren el braç i s´acostaren fins a un esperançador 35 - 30 abraonats per la parròquia local. Peró, en el tram decisiu de la partida, Crístian (el de Tírig) ho va tornar tot; i aparegué l´enorme figura de Jose – guanyador de l´any passat – per destrossar els benicarlandos amb uns cops de “sobaquillo” de cal Deu. A la fi, 41 – 32 per a Tírig en una final que guanyaren per veterans. Va quedar clar que els benicarlandos tenen el ventall de cops mes ample i elegant de totes quatre parelles, però que encara necessiten d´alçar el vol lluny de ca nostra i foguejar-se per eixos frontons de Deu per plantar cara a tota eixa colla de veterans que de tant en tant venen a sacsejar les parets del Coromines.
Per cloure la fantàstica vetllada de pilota, el president del club, Jordi Lores, va repartir els trofeus als guanyadors junt amb un curiós “xec en metàl·lic” –segons les seues paraules – de 200€ per als campions i 100€ per als subcampions. Qualsevol dia d´estos, el bo de Jordi ens explicarà com carai es cobra un d´eixos “xecs en metàl·lic”.Ah! I tot seguit, ara al més de setembre, començarà la lliga individual de frontò a mà. La pilota no para a Benicarló!
