dimecres, 19 de juny de 2013

INVICTUS



SOSPEDRA I FRANJO GUANYEN LA V EDICIÓ DE LA LLIGA DE LA FAIXA 

Veigues, què contents que estan!
 

PEÑA I ESTELLER CAUEN EN ALMUSSAFES EN SEMIFINALS DE 2ª DIVISIÓ


Invictus… Invictes… No tenim massa clar com s´escriu en valencià. Però el cas és que Carlitos Sospedra i Franjo Tejedor s´alçaren diumenge passat amb el guardó pilotari més prestigiós de Benicarló, la Lliga de la Faixa de frontó a mà per parelles, sense haver perdut ni una sola partida. Per la seua trajectòria i traça, el jove Sospedra, junt amb els altres dos finalistes – Àngel i Sofian – són la punta de llança d´una nova fornada de joves pilotaris que poden pegar l´esclafit en qualsevol moment per seguir el camí marcat per Esteller i Peña, entre d´altres. Un camí que els ha dut a plantar-se per primera vegada en la història d´Arrea-li Bona en semifinals de la 2ª divisió. Diumenge de matí caigueren eliminats davant  l´Almussafes després d´una brillant trajectòria en la categoria.
  


La parròquia cadufera acudí amb comptagotes al frontó del Coromines per fer acte de presència en una de les finals més apretades i ajustades de la història de la Faixa. La batalla fou llarga i dura, com la de l´elefant, la vida volem dir.  I un igualadíssim marcador de 41 – 38 reflecteix a les clares com anaren les coses. Els rojos, Sospedra i Franjo, començaren com dos tirs obrint forat al marcador per 8 – 1. Però els blaus, Sofian i Àngel, lluitaren cada punt, refent-se a poc a poc, aguantant el piloteig amb Sospedra l´un i sent letal a la punta amb pilotes potents i ben dirigides arran de xapa l´altre, fins igualar el marcador a 27 després d´una remuntada treballadíssima i emocionant. Fins i tot aconseguiren de posar-se un parell de punts per davant. Àngel era una apissonadora mortal a la treta i Sofian restava amb confiança més enllà de la línia del 4. En canvi, ni Franjo, fos per la calor, ni Sospedra, aconseguien de fer rodar la pilota per arrimar-la a la paret a l´esquerra de Sofian.  
 




Però vet aquí que quan la partida se´ls posava de cara als blaus, aparegué la figura de Sospedra, l´home impassible, impenetrable, l´adolescent de sal, un bloc de gel que no sabries si està a punt d´un atac de nervis o d´adormir-se al mig del frontó, l´Iceman d´Arrea-li Bona, que d´un parell de carxots igualà de nou el marcador. A més, la sort se´ls posà del costat: una doble paret miraculosa de Franjo que segons Garrido entrarà al llibre negre de les pífies amb fortuna i una florera del jardinet del Coromines esdevinguda forat negre espai- temporal que s´engolia per sempre una pilota rapidíssima que Àngel rodava fantàsticament, capgiraren la situació. Tant a prop dels punts definitius, el canvi de pilota per una de molt més pesada i lenta fou mortal de necessitat per als blaus que no s´hi acostumaren i ja no alçaren el cap. Finalment, després d´una semifinal ajustadíssima contra Cheto i Xato, i d´una final duríssima contra Àngel i Sofian, els rojos aconseguien la faixa a la segona pilota de partida sense haver conegut la derrota en cap de les 7 partides disputades.



De matí s´havia jugat a Almussafes la tornada de les semifinals del trofeu Diputació de València en 2ª divisió. Tot i la motivació dels nostres, la missió era gairebé impossible ja que havien de guanyar per més de 10 punts de diferència en un frontó rapidíssim com el d´Almussafes i davant dos autèntics cracks com Dani, l´exterminador d´Alginet, i Cristian. A més, Martell Esteller reconegué haver jugat “la pitjor partida de la meua vida. No n´he tornat ni una, d´esquerra”, de manera que fou impossible remuntar la semifinal i palmaren per 41 – 20.



A més a més, altres esdeveniments esportius acabaren d´amanir un cap de setmana farcit de pilota i d´altres esports agermanats com el triatló: dissabte de matí, jornada de portes obertes al frontó del Coromines, de vesprada la gala de l´esport on de manera protocolària i sense fer massa soroll es presentaren alguns representants del club per gaudir d´una agradable i esportiva vetllada. I diumenge de matí, mentres Esteller i Peña es trencaven la cara a Almussafes, Tito, Jordi i Manyà feien de milhòmens i completaven els 27 kilòmetres de la marxa a peu a Cinctorres entre rampes a les cames i crits de dolor.
 

Resultats:

Final Lliga de la Faixa:
Sospedra i Franjo - Àngel i Sofian: 41 – 38

Semifinals Trofeu Diputació de València (2ª divisió):
Almussafes - Benicarló: 41 - 20

Cap comentari: