dimecres, 12 de març de 2014

ARREA-LI BONA JA ÉS DE PRIMERA DIVISIÓ
 
 
Quan el Gregorio Segarra del futur publique el llibre de l´esport cadufer del segle XXI haurà d´incloure la partida que dissabte passat disputaren Cristian Martell Esteller i José Senar, lo Flaret, contra el Museros. I és que aquesta ha estat la primera partida de la primera divisió de frontó a mà que mai s´ha disputat al poble. Açò són paraules majors. I és que Arrea-li Bona s´ha clavat en la pomada de les categories autonòmiques. Així que tot i la derrota dels nostres, la parròquia benicarlanda xalà d´allò més amb l´espectacle que oferiren els de l´Horta Sud, un equip d´autèntic elit, i l´esforç i valentia del Martell i del Flaret que els plantaren cara en tot moment.
En un frontó amb més forats que una peli de Nacho Vidal, el Martell i lo Flaret rebien la visita d´un equip de la primera divisió autonòmica: tres pilotaris de Museros, Enrique, Fran i Víctor, aquest darrer un vell conegut del trofeu de Festes,  a les portes de la professionalitat.  Allò que inquietava la parroquia cadufera, que es recargolava neguitosa als escassos seients del Coromines, era que Víctor feia de suplent. Com devia ser el tal Fran, si Víctor n´era el reserva?, es preguntava tot Déu.
 
Esteller, Senar, Fran, Enrique i Víctor.
Que el Gregorio Segarra del futur prenga nota per afegir-lo als anals
de l´esport cadufer.

Amb aquesta inquietant interrogant sobrevolant el Coromines, començà la partida. I ho féu de cara. Perquè Senaret, que té una de les millors tretes del circuït, treia impecablement. I Martell era un autèntic mur al rest. Així les coses, els benicarlandos arribaren a posar-se 13 per davant, 21 – 9. I ahí s´acabà tot, perquè els de Museros digueren prou i feren el canvi de Fran per Víctor. La cosa canvià absolutament de color.  La parròquia cadufera, tot i olorar la remuntada de l´equip foraster, pogué gaudir a partir d´eixe moment d´una parella espectacular, infalible, impecable i elegant. Ho tenien tot controlat. I li pegaren la volta al marcador en un tres i no res, com aquell qui no vol la cosa, deixant els nostres 41 – 28; dit d´altra manera, feren un 32 a 7. Bocabadada, la parròquia benicarlanda no tenia altra que aplaudir els cops i les jugades dels de Museros i felicitar els nostres per la valentia de plantar cara a una parella d´eixe nivel.
Els forats del frontis no interferiren gaire en la partida – a més, la regidoría d´Esports s´ha compromés a passar-li una maneta en breu. Ja vorem què passa amb les dutxes, perquè jugadors de primera divisió hagueren de rentar-se la suor a l´altra punta del poble.

 
 
Coses de la vida, pel frontó aparegué Charles Chaplin.
 
D´altra banda, Àngel Senar i Tito, debutaren en 3ª divisió contra el Quart de Poblet. Es coneix que que els faltà un poc de “punsh” i palmaren per un igualadíssim 41 – 7. Però no passa res. Més pergueren els espanyols a la guerra de Cuba. En la 3ª divisió de la modalitat de galotxa, els cadufers derrotaren a l´Almassora, un equip que l´any passat arribà a la final de 3ª, per 70 – 25.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bé cronista!!
això de partida igualada un 7-41 s'agraeix....