JA FEM TEMOR!

Tres anys després d´iniciada l´aventura eròtico-festiva-pilotària, Benicarló comença a tenir un nom en açò de la pilota valenciana. I no sols per l´espectacularitat d´algunes de les partides que cada cap de setmana es juguen al Coromines – com la que enfrontà dissabte passat a Manyà i Karce o l´altíssim nivell d´Èric que destrossà Xarli -; també pel respecte que infonen als seus rivals. Les llavors de l´escola de pilota estan donant els seus fruits i diumenge passat, els jugadors benicarlandos desplaçats a Xilxes, apallissaren els de la Plana per un espectacular 10 – 70.

Un llaurador de Xilxes – i sabem que era home del carròs pel posat, el “caliqueño” i sobretot per una gorreta de color taronja fosforescent de la Caixa Rural de Xilxes – va resumir d´aquesta manera l´ànim de la parròquia local que acudí al trinquet municipal Álvaro Navarro: “Señor, acoge a tus hijos y condúcelos por el camino de la esperanza y la salvación - referint-se als pilotaris de Xiles amb un accent de la Plana que tirava d´esquena - . La mare que els va parir! – referint-se als de Benicarló i recuperant la llengua mare per a què la brofegada fluïra més natural. I és que Xatet, Jon i Esteller, tot i jugar a mig gas, els van fotre una pallissa de cal Déu. Van arribar a posar el marcador 50 – 0, moment en el qual els nervis dels de la Plana van esdevenir ja desesperació, risetes nervioses i canvis constants en la posició dels jugadors. A tot açò, els nostres es limitaven a llançar pilotes ràpides i baixes arran de xarxa que sortien escopides en botar a terra, sense cap possibilitat de ser tornades pels de casa. La cosa va anar tan desigualada que mentre Xatet i Jon duien el pes de la partida, un Esteller panxacontent quasi s´adorm al rest.

D´una altra banda, dissabte es disputà al Coromines la 3ª jornada de la Lliga Individual de Frontó a Mà. Tot i les baixes d´alguns jugadors com Jon – amb dolor de braç i reservant-se per a la partida de Xilxes –, i de Garrido – amb mal de genolls –, les partides van fer goig de veure´s.

La primera partida enfrontà a Mañes, que és del Madrid, i a Xeto, que té un poc més de coneixement. De bon principi, Xeto aguantà les escomeses de Mañes; però en la segona part de la partida es vingué físicament avall i el marcador acabà amb un clarificador 31 – 21. Mañes suma així els que segurament seran els seus últims tres punts en la fase de lligueta.

Karce, que va tornar a mostrar el seu millor joc, va protagonitzar la quasi-remuntada de la jornada contra Manyà, apaivagant moltes veus crítiques – inclosa la d´aquest cronista que ara se l´ha de menjar amb pataques – que l´acusaven de córrer menys que Espinete en un llit de velcro. La partida fou espectacular i, per moments, Manyà veié perillar la seua primera victòria en el Grup de la Mort davant d´un Karce que ho tornava tot més enllà de la línia de passa. A la fi, 31 – 28 per a l´amo del carxofar.

L´última partida, Èric – Xarli, la resolgué el bessó per la via ràpida (31 – 3). Es coneix que Tufarret havia quedat amb la nóvia i feia tard. I ja se sap que tira més un pèl de… En fi, que el xic tenia pressa per anar a festejar i no estava per a romanços. I, com diuen els de la Plana, a pagar-ho pebrereta! O siga, el bo de Xarli, que no està vivint precisament la seua millor època. Ah! On queda aquella etapa en què es vestí amb la faixa?

Classificacions:

Grup A

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Èric	3	3		11
2	Mañes	3	2	1	7
3	Xeto	2	1	1	4
4	Franjo	1		1	1
5	Xarli	3		3	1

Grup B

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Jon	2	2		8
2	Manyà	3	1	2	5
3	Peña	1	1		3
4	Karce	2		2	1

Grup C

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Xatet	2	1	1	5
2	Cristian	1	1		4
3	Garrido	2	1	1	3
4	Òscar Nos	1		1	0