dimarts, 19 de juliol de 2011

ELS JOVES COMANDEN LES PROFIES D´ESTIU

JON, PEÑA I XETO, ELS PROTAGONISTES DE LA JORNADA


Si els dies de cada dia aquests rondinaires de pilotaris tenen més tirada a la xalera i la brofegada fàcil que al treball seriós, només els faltava que arribés l´estiu! Diumenge a la tarda, al frontó del Coromines, en el marc d´això que anomenen profies d´estiu – i que no és altra cosa que una altra excusa per perdre el temps en lloc de treballar pel poble i fer-lo ben gran–, no en faltava ni un, d´aquests vividors d´Arrea-li Bona. Poca faena! És clar: tant d´estudiant, de mestres, de pensionistes i de dropos de tota mena els sobra el temps per perdre´l en lloc de fer-lo servir com la gent de profit (banquers, alcaldes i jugadors de borsa, per posar-ne tres exemples). En fi, Benicarló sabrà en mans de qui deixa els seus joves a l´estiu i si prefereix que aquests perguen el temps estabornint una paret en lloc d´anar a buscar un treball – precari i mal remunerat, però treball al cap i a la fi – a les ETTs.

Les profies s´encetaren amb el plat fort de la jornada: en un duel d´antigues rivalitats s´enfrontaven Jon i Manyà contra “Martell” Esteller i Tito. El bessò tornava al frontó del Coromines després de bregar tota la temporada a diverses competicions autonòmiques per eixos trinquets de Déu.


I des del principi va deixar ben clar que ell i la seua parella de ball – un Manyà que per un dia va abandonar el seu rol d´amo de carxofar per esdevenir-ne humil feridor i punter– anaven a berenar-se a dos rivals de talla fins a reduir-los a la categoria d´spàrrings, que no d´espàrrecs. I el vent els bufà a favor des de bon principi perquè Esteller, des que ha fitxat pel Torreblanca, va més tort que la carretera de Càlig. Cansat i poc entregat, el Martell n´errà més del compte i acumula ja tres derrotes en tres profies – dos d´elles davant Peña amb idèntic resultat (31 -25) – des que va revalidar el títol de la Faixa. Tito, massa gelat, res no va poder fer per impedir que els caigués la del polp i que a poc a poc Jon i Manyà s´anaren creixent amb jugades enormes i de bella factura que tant bon punt duia els seus rival a ajupir-se apegats a la paret per buscar pilotes perdudes pels racons com estirant-se més enllà de la línia de quatre per intentar tornar-les de palma. A la fi, 31 – 25 per Jon i Manyà.

La segona profia enfrontà a Peña i Xatet contra Garrido i Franjo.

The Wall continua la seua ratxa de victòries en pos del número u que encara conserva Esteller, encimbellat dalt de tot del rànking qui sap si per gaire temps. I ahir en féu un pas més. Aquest adolescent de manró fàcil, amb una traça enorme per jugar al frontó, comença a fer por de veritat: primer deixa jugar els rivals, donant-los peixet, fent-los creure en la victòria; i quan aquests se senten més segurs i confiats, un dolç xiuxiueig els arriba a l´oït, suau i letal com un escurçò: és un “ja s´ha acabat” que Peña pronuncia a mitja veu, com qui no vol la cosa, amb un mig somriure. En eixe moment, els rivals saben que estan morts. I així va ser: Garrido i Franjo aguantaren fins a mitan partida, arribant a tenir avantatges de tres punts (18-15). Però van fer la de la botella de cava: un estrepitós esclafit inicial que acaba aigualint-se ràpidament. Amb un parcial aclaparador de 16 – 4, Peña i Xatet – aquesta darrer un dels pilotaris que més ha progressat enguany – capgiraren la partida fins a un 31- 22 al seu favor.

I, per cloure, en un duel individual, Xeto i Senar protagonitzaren un autèntic espectacle, una partida memorable, de les millors que s´han jugat enguany al Coromines, tant per l´emoció del resultat i la lluita a ultrança com per l´enorme qualitat dels punts en joc. De bon principi, Xeto, amb més experiència, manà en la partida. Però prompte Lo Flaret, que jugava la seua primera partida individual, començà a restar meravellosament bé i a tornar-li-ho tot. S´encetava així una batalla a cara de gos que va entretenir d´allò més la parròquia cadufera, sobretot des que algú va fer una escapada al bar de davant i regà la vesprada amb “refrigeris” diversos. Per moments, l´ambient cervesero-pilotari-estival al Coromines semblà més aviat el d´un camp de futbol ple de tifossi, cadascú animant els seus colors: el roig o el blau. L´apoteosi arribà amb el 29-29. El flare, molt rodat a la Faixa i ben entrenat, disposà de dos pilotes de partida, però Xeto, animat pels seus, s´entregà com no ho fa mai, recuperant el caràcter i fent córrer la sang per les venes, fins alçar les dos pilotes de partida en contra per endur-se la partida per 34-32.


Resultats:


Jon i Manyà vs Esteller i Tito…………………… 31 – 25

Peña i Xatet vs Franjo i Garrido………………. 31 – 22

Xeto vs Senar……………………………………… 34 – 32


Peña vs Esteller………………………………………. 31 – 25

Peña vs Esteller………………………………………. 31 – 25


Cap comentari: