dilluns, 7 de novembre de 2011

ANOTHER BRICK IN THE WALL O ARREA-LI BONA SANDINISTA

Ja la tornem a ballar! No, no, tranquils, que no és una altra crònica trilingüe com les de l´època de Font de Mora. És simplement una altra manera de dir que Ivan Peña, The Wall, el pilotari cadufer que més pilotes alça i torna, una paret personificada, un frontó humà, s´ha trobat aquest cap de setmana amb allò que en Cuenca dirien “la horma de su zapato”: Fran, de Quartell, un pilotari més dur de pelar que Chuck Norris en Delta Force i capaç de tornar pilotes impossibles des de qualsevol racó del frontó.

D´altra banda, en la lliga individual local aquests arreplegats d´Arrea-li Bona semblen haver-se encomanat de l´aclaparadora victòria del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) a les eleccions del “cocodrilo” (segons el diccionari José Garrido – català, català – José Garrido, Nicaragua) i s´han apallissat els uns als altres durant tot el cap de setmana, tal com ha fet l´FSLN amb els fatxes... perdó, amb els liberals. Sols així s´expliquen alguns dels escandalosos resultats de la jornada, amb diversos roscos inclosos per a alguns pilotaris que han eixit del frontó més escaldats que el protagonista d´Holocausto Caníbal.

Tot i que el van calentar com un dau, quina traça que té!
Si feu com Milikito (o Maradona) i seguiu la
línia blanca, trobareu Peña; a la seua esquerra,
Fran, l´exterminador de cadufers.
Dissabte a la tarda, sota un cel clar i ras com la calba d´Hugo Chávez, amic de l´ànima del comandant sandinista Daniel Ortega i encarnació del dimoni segons alguns mitjans de comunicació estatals, es disputà el plat fort del cap de setmana: el cara a cara entre Peña, The Wall, i Fran, de Quartell, finalista l´any passat i botxí de Jon algunes setmanes enrere. Tots dos es jugaven el passi a les semifinals de l´autonòmic juvenil. Peña necessitava la victòria i que el del Camp de Morvedre, no puntués, és a dir, que no arribés a 35. Però Fran, la burreta del qual ja es coneixia el camí fins a Benicarló, va arribar al frontó molt abans que el pilotari local, calfant des de ben aviat i començant la partida amb el motor a punt. En canvi, Peña començà més gelat que un alicatador d´iglús i des de l´inici veié com Fran prenia distància. Amb 0 – 10 a favor, el de Quartell jugà tranquil, fins i tot diríem que a mig gas, i sempre tingué a Peña més acorralat que els gèrmens de Pato WC. Quan el cadufer entrà en joc ja era massa tard: amb 10 – 20 en contra protagonitzà alguns jocs de mèrit; però Fran, que té un carxot que fa por capaç d´alçar pilotes impossibles, no li donà opció. I a poc a poc, però de forma inexorable, la partida s´anà decantant cap al de Quartell. A la fi, 40 – 20 per a Fran, un tros de pilotari com un campanar, un altre “brick in the wall” que comença a tenir fama d´exterminador de benicarlandos, una mena de caduferocida de la pilota.
 
Xeto i Xato. No és un embarbussament.
Es diuen així.
Abans s´havia jugat la partida de l´individual local entre Xato i Xeto – poca broma! –, una de les pallisses del cap de setmana a favor del segon (0 – 25). Xeto va fer bones les enquestes que el donaven com a candidat a la victòria i va celebrar el seu 17é aniversari amb els primers tres punts en el seu caseller. Xatet, voluntariós i esforçat, disputà fins al final; però res no pogué fer amb una Xeto que necessitava la victòria com el menjar. I després del duel autonòmic s´enfrontaren Senar, lo Flaret, i Adrià – com diria la meua àvia, un altre Pink Floyd – amb resultat idèntic de 25 – 0. Senar, després de destrossar el diccionari – algú va escoltar de la seua boca un apocalíptic “passa´m les tijeres” mentres es feia les mans – va destrossar Adrià, que almenys va tindre la decència de no maltractar la llengua d´Ausiàs March en un recinte acadèmic que duu el nom de l´il•lustre lingüista que era Joan Coromines.

Els efectes de les primeres retallades en educació ja es fan sentir:
Senar va apallissar Adrià (de roig) després de destrossar el diccionari.
I diumenge de matí, sota un cel incert que amenaçava pluja i amb un oratge de mil dimonis, jugaren els més valents del poble. Allò que en diríem uns milhòmens! De primeres, Esteller i Franjo acabaren la partida de la primera jornada suspesa per la pluja amb victòria per al Martell per 25 – 20. I després Franjo apallissà al més valent de tots, Juan, que mig malalt i fet un nyap acudia al frontó per disputar-se les garrofes amb ell, també en partida ajornada, i després amb el Martell, ni més ni menys. Tanmateix, Juan, que ja no és un xaval precisament, aguantà poc. Els carxots i manronades dels virus gastrointestinals que atacaren de valent l´aparell digestiu del pobre Juan pogueren més que la seua força de voluntat i a penes aconseguí de fer alguns punts a Franjo, que es trobà així amb una victòria massa fàcil. Juan acabà la partida groc com el canari dels Simpson i tornant a la natura allò que aquesta li havia oferit a l´hora d´esmorzar. No em feu donar més detalls, però la cosa és que acabà donant-li la partida a Esteller, que xino-xano, ja és el líder del grup B.

Per cloure la jornada, Xarli, que compta les seues partides per victòries, guanyà a l´altre debutant de la lliga, Àngel, per 25 – 15. La seua experiència fou suficient per derrotar a un Àngel, que si bé té bons cops – sobretot el bot de braç – i la fusta per construir un pilotari de futur, encara té alguns problemes per trobar la posició adequada dins el frontó.

I vet ací un gos, vet ací un gat, que la crònica ja s´ha acabat.



Resultats:

 
Lliga Autonòmica de Frontò a Mà:

 
Fran (Quartell) – Peña (Benicarló): 40 – 20

 
Lliga Local Individual Frontó Valencià (4ª jornada):

 
Xeto – Xatet: 25 – 0

Senar – Adrià: 25 – 0

Xarli – Àngel: 25 – 15

 
Esteller – Franjo: 25 – 20 (partida ajornada)

Franjo – Juan: 25 – 0 (partida ajornada)



Cap comentari: