dimecres, 30 de novembre de 2011

 
ARREA-LI BONA GYM

Cap de setmana marathonià de pilota valenciana a Benicarló. Tot i que el poble s´està quedant sense pilotes de vaqueta – totes encanades pels patis i galeries del veïnat –, i que qualsevol dia hauran de jugar amb les pedres del riu o els còdols de la mar Xica, es veu que aquesta colla de lleganyosos d´Arrea-li Bona no tenen res més a fer que estabornir les parets del Coromines i acomboiar pel mateix camí els xiquets del poble. Així, dissabte se celebrà la I Jornada de Pilota Escolar amb alumnat dels col·legis públics Marqués de Benicarló, Martínez Ródenas i l´institut Joan Coromines. A més, es decidiren els quartifinalistes de l´individual local de frontó a mà i se celebrà el 5é aniversari del club.


Açò seria el discurs oficial del club. Però la realitat és que allò que començà de manera responsable, organitzada i formal com és l´organització d´una jornada escolar de pilota, acabà més tort que la carretera d´Alcalà a les Coves de Vinromà i esdevingué una competició de milhòmens a vore qui feia més flexions a una mà, presumint de musculació i reptant-se a polsos com si fóssem en un gimnàs cutre de barri metropolità.
 
Ajupint el llom des de menuts.
Arrea-li Bona promou la cultura de l´esforç en temps de crisi.


En fi, la cosa és que dissabte de matí benjamins i alevins gaudiren a la pista del Màrinton d´una minicompetició de raspall. El primer classificat va ser Joel Forés, el germà menut dels bessons, que sembla tenir la fusta necessària per seguir les passes de son germà Jon, semifinalista a l´autonòmic juvenil fa dos anys. En 2ª i 3ª posició quedaren Sergi Alemany i Víctor Gómez, altres dos futuribles cracks de la pilota cadufera que també apunten maneres.
El futur del frontó cadufer: que sant Manró ens pille confessats!
Mentrestant els més grandets seguien les passes dels majors tot fuetejant el frontó del Coromines en una altra minicompetició que s´endugueren dos benicarlandos d´importació: Sofian i Hicham. Feia goig de veure com des de l´escola de pilota d´Arrea-li Bona, la nostra pedrera, s´assegura el futur d´aquest esport al poble. I és que tal com li peguen aquests xiquets, d´ací a un parell d´anys correran a manronades els més grans per tot el frontó.

A més a més, aquest cap de setmana s´ha jugat la darrera jornada de la lliga individual de frontó a mà i totes les partides ajornades, és a dir, un “no-parar” de pilota. Com que fer la narració de cadascuna de les partides es faria inacabable, ací teniu els resultats i una lleu pinzellada d´allò que ha oferit cada jugador en l´últim tram de la competició:

Esteller – Tito 25 – 0                            Tito – Franjo: 25 – 10
Xeto – Xarli: 25 – 0                               Senar – Juan: 25 – 0
Manyà – Xarli: 25 – 5                           Karce – Àngel: 25 – 0
Esteller – Senar: 25 – 0                        Manyà – Peña: 0 - 25
Xatet – Karce: 10 – 25                          Karce – Xarli: 15 – 25
Xatet – Peña: 0 – 25                             Senar – Franjo: 25 - 0


Els joves, aprenent dels cracks, en aquest cas del "Martell".

Grup A
Peña, The Wall: més sobrat que Pamela Anderson donant el do de pit, no en tingué prou apallissant Manyà a la pista que el reptà a un pols en un duel macarrònic  després de dinar a un restaurant del poble del qual no en direm el nom perquè no isca malparat, com en les millors (o pitjors) pel·lícules de Jean-Claude Van Damme.
Peña, Xato i Mañes, que és del Madrid (i de l´organització).
Fixeu-vos les sabatilletes de guai que duu The Wall.

Kanell Màgic Karce: que ja és grandet, tot i que de , ha fet una classificació per llevar-se el barret guanyant alguns dels pinxos del Coromines. Però quan ho tenia tot de cara per fer primer de grup, va perdre l´última partida en una xarlotada… perdó, en una memorable partida contra Xarli que els hooligans caduf… perdó, la parròquia cadufera recordarà per molt de temps.
Manyà: d´Amo del Carxofar a Principito del Coromines (més que res per la coroneta). Tot i fer un joc ferm i espectacular, Manyà no passa del tercer lloc ja que pel camí s´ha trobat dos pedres més dures que ell com són Karce i Peña. Tanmatex, la nóvia continua contenta.
Xeto: un dels pilotaris que millor joc ha desplegat, per fi s´ha retrobat amb la victòria i li arrabassa a Xarli la classificació per a quarts. Tant de bo pegue ja l´esclafit definitiu i se´n puge al carro dels millors.  
Xarli: tot i que els millors moments de la lligueta els va viure diumenge punxant Rihanna, es va trobar amb dos victòries inesperades davant els líders de grup que li van donar opcions de classificació fins l´últim moment.
Només li va faltar punxar la d´"El venao".
Àngel: més carn de gimnàs que quan se centre definitivament en la pilota i substituïsca les peses i els espills pel tessamoll i l´esparadrap, amb la potència de braços que té, esdevindrà una de les futures joies de la pedrera d´Arrea-li Bona.
Xatet: sense dubte, el pilotari amb més pundonor del poble. Mentre les clementines es fan malbé al tros, ell es deixa la pell al frontó.
Grup B
Esteller: es classifica primer del grup B sense despentinar-se, i gairebé sense fer-se les mans. D´una altra banda, convindria que s´apugés un poc els pantalons perquè amb la regata a la vista i tot rosset que és, té un aire a Benny Hill.
Tito: un pilotari de crosta de coco, dur com ell a soles, que es deixa la pell a cada partida. La seua durícia, afegida a la barbeta que porta el col·lega, fa d´ell una espècie de Chuck Norris de la pilota benicarlanda.
Està clar: l´home ve de la mona.
I ves que no siga a l´inrevés!
Senar, lo Flaret: a poc a poc va adquirint galons i va destrossant rivals gairebé al mateix temps que ho fa amb els diccionaris. Aquest cap de setmana, entre ell – que anava d´ “asul” (encara estem investigant si és amb essa sonora o sorda) i Garrido – que es demana “cortats” al bar de davant – han fet remoure el bo de Joan Coromines a la seua tomba.
Franjo: físicament molt apurat, ha caigut de madur, com les figues. Es classifica de miracle.


Sospedra: en fase de recuperació d´un colze malparat, es retrobarà amb la competició a la Faixa.
Juan: un valent, un esportista de debò, un pilotari entregat i braguetaire de pro; un pintor que pinta con amooorrr… les ratlles del frontó.
Adrià: el més llest de tots, va vindre al dinar i avant!

I per cloure aquest cap de setmana farcit de pilota, commemoració del 5é aniversari (o 4t, perquè segons a qui li preguntes els hi surten uns comptes o uns altres, com a les embarassades). En un dinar de germanor al Tonellet, els restauradors posaren la paella i els canalons i nosaltres, els macarrons: perquè la festa començà amb un concurs de polsos i flexions a una mà, com a les sessions de gimnàs de Gran Hermano 9. Menys mal que el gran José Garrido ho arreglà amb unes lloes. En resumides cuentes, pilota i festa mentres puguem; perquè com diria sant Manró, una vegada mort, la cara com un porc.  
De primer amanida i paella; i de postres,
un parell de macarrons: Van-Damme i Stallone en acció!
                         
El cronista es reserva l´opinió personal per no ferir la sensibilitat
dels lectors.


 





Cap comentari: