TRASPÀS DE PODERS

LES SEMIFINALS DE LA LLIGA INDIVIDUAL, EN MANS DELS MÉS JOVES

A n´aquests sapastres d´Arrea-li Bona ja els coneixem com si els haguéssem parit! Estava clar que havien d´aprofitar el dia de la Constitució – eixe paperet tan simpàtic que parla de coses tan divertides com el dret a una vivenda digna o l´accés al treball per tothom – per embolicar la troca. I és que feren coincidir la diada constitucional amb la celebració dels quarts de final de la lliga individual i així exemplicar a la pista el traspàs de poders que es viu al sí del club, o siga, i dit amb paraules més planeres, que els joves van córrer a pilotades als més grans per tot el frontó. Tret de Tito, l´únic pilotari nascut a la dècada dels 70 que hi accedeix, les semifinals seran protagonitzades pels joves nascuts als 90. El relleu generacional, el traspàs de poders entre totes dues generacions, és ja una realitat inqüestionable. I dit siga de passada,  tot un èxit per al club en tant que els alumnes ja superen de bon tros els mestres.

Esteller vs Xeto

Diumenge de matí, sota un cel més net que els comptes corrents dels socis de la cooperativa agrícola de L´Aldea, es disputaren els quarts de final  de la lliga individual de frontó a mà. La puntualitat i l´espectacle els posaren dos dels més joves, “Martell” Esteller i Xeto, que disputaren una partida preciosa tot i el resultat de 30 – 5 per al primer, l´actual campió i defensor del titol. El Martell, després de la partida explicava a qui el volgués escoltar que un pilotari sols té tres possibles resultats: guanyar per jugar bé, perdre per jugar mal o perdre tot i haver jugat bé.  Aquesta tercera opció va com la seda per resumir la trajectòria de Xeto en aquesta competició: ha fet un joc espectacular, progressant d´allò més, fent suar els més valents del frontó; però després de quinzes de molt de mèrit, un seguit d´errades en els cops més fàcils i en els punts decissius l´han impedit acostar-se a la victòria en les partides contra els seus rivals directes. Diumenge fallà sobretot de bot de braç i això permeté Esteller tenir sempre controlada la partida tot i l´exigència en el joc que li demanaren els cops de Xeto.

Tito vs Karce

 Tot seguit es disputà l´únic enfrontament entre dos pilotaris de la vella guàrdia: Kanell Màgic Karce contra qui podríem començar a anomenar Panxeta Màgica Tito, perquè es veu que els esmorzarots al Milord li senten d´allò més bé. Tito començà com sempre, gelat, patint i errant massa durant els primers jocs; i això esperonava el seu rival: no véiem un Karce tan motivat des d´aquelles famoses semifinals per parelles en què se n´anà de paella (motivat a la paella, és clar). Així, Kanell Màgic – després d´assabentar-se que a la partida era a 30 i declarar “feu el que voleu” – es posava 10 – 5 a favor  fent millor joc que el seu rival. Però a poc a poc, i com sempre, Tito anà entrant en la partida, errant menys cops i castigant l´esquerra de Karce. Però sobretot no fallà, i tot i que no va fer molts punts guanyadors anà tornant-ho tot i esgotant físicament Karce, que acabà sucumbint 30 – 15, en una de les partides més boniques de tota la lliga.



Carlitos: la pròxima vegada alça el cul de la cadira per fer les fotos,
que són totes iguals!



Peña vs Franjo



Voleu dir que li pegarà?
Encara li fotrà a Peña!

I a partir d´ací, festival adolescent. Els més joves, que no havien acudit al Milord, semblaven tenir fam i es berenaren d´un parell de mossos els veterans. El primer a caure, Franjo, un pilotari en crisi, davant Peña. The Wall, veient físicament apurat el seu rival i incapaç de fer-li mal, començà donant-li peixet i jugant amb ell com un gat amb una rateta.  Però quan Franjo, amb alguna treta i alguna deixada de mèrit, li féu un joc i posà el marcador 15 – 5, es va despertar la bèstia que Peña duu dins. El seu rival tornà a sentir eixe xiuxiueig letal que The Wall pronuncia “per lo bajini” tot dient: “bueno, açò s´ha acabat, que tinc fam” i en un parell o tres de minuts, i amb unes tretes letals impossibles de tornar pel seu rival, finiquità la partida 30 – 5. Peña es postula com l´altre gran favorit per a guanyar l´individual; però abans haurà de superar en semifinals en un duel gairebé fratricida un Flaret que no deixa de progressar aritmèticament.



Ací teniu la foto del pròxim cartell:
Peña, d´esquerreta i dedicada per a totes
les xicueles del poble.



Senar vs Manyà

Lo Flaret, qui ja havia superat els veterans del seu grup – Tito i Franjo – es trobava al davant l´últim corcó de la dècada dels 70, i potser, el pitjor de tots: Manyà, l´Amo del Carxofar, la personificació d´Arrea-li Bona Autèntica. A més, Senaret també s´enfrontava a les seues pròpies paraules perquè segons ens conten fonts poc fidedignes havia anunciat que es classificaria per a semis sense baixar de l´autobús (o del tractor, per tradició familiar). La cosa és que arribà al frontó vestit de Karate Kid (veieu la foto) i començà la partida més nerviós que Pinotxo a la “Máquina de la Verdad”. Així regalà el primer joc a Manyà en fallar tres tretes gairebé seguides; i amb un joc ferm, segur, i fins i tot de vegades vistós, Manyà es posà 20 – 10. Però quan alguns ja apostaven pel roig, ressorgí la figura del Flaret: deixà de fallar i començà a moure el seu rival de punta a punta del frontó resolent els punts amb el seu bot de braç mortal o de palma fins a la línia del 6. A la fi, Senar capgirà el marcador i s´uní a la festa dels més joves que el dia de la Constitució han protagonitzat a la pista (on ha de ser) el traspàs de poders que albira per a un futur immediat pilota – i pilota de la bona – a Benicarló.

Karate Kid Senar i Garrido. Dos generacions cara a cara.
I Garrido, per primera vegada a la seua vida, flipant i sense paraules només de vore´l.

I diumenge vinent, dia 11 de desembre, les semifinals:

Panxeta Màgica Tito vs Martell Esteller

Senar, lo Flaret vs Peña, The Wall.

I, a més a més, alguna profia en què torna al frontó després de no sabem quant de temps Agut (acompanyat d´un il·lustre com és José Garrido) contra Àngel i Sospedra, en un altre duel intergeneracional.

Resultats Quarts de Final Lliga Individual Frontó a Mà:

Esteller – Xeto:          30 – 5

Tito – Karce:              30 – 15

Peña – Franjo:           30 – 5

Senar – Manyà:         30 - 20