dilluns, 19 de desembre de 2011

PEÑA RECORRE A L´ÈPICA PER DESTRONAR EL “MARTELL”

El Xato, lo Presi, homenatjant Jaume I... Ah, no!
guardonant Peña amb els guants de Campió Individual de Benicarló.

ARREA-LI BONA I ELS HÓMENS DEL TROS,
JUNTS DE NOU A LA FIRA DE SANT ANTONI

Iván Peña, The Wall, el pilotari de les sabatilles grogues i el monyet enrinxolat, el jugador més de guai del poble que igual t´amolla un carxot d´esquerra que et mata una perdiu, l´ullet dret (no confessat) de José Garrido i l´únic capaç de plantar cara a “Martell” Esteller… és el nou amo i senyor del Coromines en proclamar-se Campió Individual de Frontó a Mà de Benicarló. En una final gairebé èpica – si no us heu tret l´ESO heu de saber que “èpica” no vol dir a lloms d´un matxo, això és l´”hípica” –, els dos pilotaris s´estaborniren de valent en una partida a 50 en què arribaren literalment al límit de les seues forces en un desempat apassionant que jugaren malferits per rampes a les cames i al llindar de l´extenuació (i no exagerem ni un pèl!). La final de consolació la guanyà Senar, també guardonat com a pilotari rebel·lació de l´any, davant Tito. A més, altres pilotaris del poble tornaren a fer pinya amb el sindicat del carròs a la fira de sant Antoni jugant a raspall entre arreus de bestiar, lligones, rotobatos i d´altres estris de llaurança.


Comença una nova Era:
l´Imperi del Martell ha caigut.
La millor partida de la història del club”:  així la va definir el Xato i si Xato ho diu, va a missa. Els altres callem i acotem el cap perquè la veritat és que l´home tenia més raó que un sant. Si atenem a les travesses, no hi havia un favorit clar. Però totes les postures caçades pel nou marxador del club, Adrià, apuntaven cap a una final d´allò més igualada: i així va ser fins a l´últim quinze. I és que la partida, a 50, només es resolgué al desempat després de 18 jocs en disputa (45 – 45) i 9 a 9 al marcador. O siga, una final espectacular, emocionantíssima, però massa llarga en opinió d´alguns. Tot i això el club respectà la decissió dels jugadors d´anar fins a 50; i potser el Martell pagà cara la seua gosadia i cavà la seua pròpia tomba en exigir-se massa físicament després d´una agenda farcida de partides arreu del país. En efecte, la resistència física va ser clau a l´hora de decidir el campió: Peña, que exhibí un joc que ratllà la perfecció i que ha madurat com a esportista, eixí des del primer moment més concentrat que Eduardo Manos Tijeras llevant-se els polls i fou capaç d´abstraure´s de l´enrenou i de les brofegades dels parroquians. D´aquesta manera, acabà enduent-se el títol davant d´un Esteller que sens dubte està a l´altura de les millors promeses del País Valencià;  però només quan aquest ja anava pel terra enrampat de les cames després de la disputa de cada quinze.  En resum, una final i dos pilotaris dels quals ens sentim ben orgullosos que situen Arrea-li Bona i Benicarló al nivell d´altres poblacions pilotaires del país.

Esteller, enrampat, assistit per José Garrido
durant els últims instants de la final.

Karate Kid Senar, el pilotari rebel·lació de 2011,
xalant amb un marcador igualadíssim.

Aquests dos butxaques es veu que van apostar per Peña.
Per a quatre "xavos" que van arreplegar a les travesses estan molt contents!

Abans s´havia produït el debut en societat d´una altra joia de la pedrera cadufera, Sofian, qui en una profia a 15 punts acaçà a pilotades a un Carlos Sospedra que es veié sorprés per la força d´un nou pilotari que segurament s´estrenarà per parelles en la Faixa. “Quan me n´he adonat ja en portava 15, tu”, va declarar Sospedra en acabar la partida.  

Pel que fa a la final de consolació, José Senar, una altra de les perletes eixides de l´escola d´Arrea-li Bona, s´emportà el bronze, o el que és el mateix una caixa de carxofes i una cistella d´encisams i mandarines que acabà regalant alegrement, per 35 – 25 davant Tito, el pilotari incombustible a qui mai no se li esgoten les piles, en un duel molt bonic, digne de veure´s, i que finalment s´endugué lo Flaret només quan el seu rival va caure de madur, com una figa. “No l´havia vist jugar així en la meua vida”, declarà José Garrido enlluernat pel joc del veterà benicarlando. A més, Senar va ser reconegut pel club com el pilotari rebel·lació de l´any.

Un parell d´encisams, el Xato i al fons, la final de consolació.
D´una altra banda, dissabte de matí, sota un cel gelat però clar i diàfan que permetia veure les illes Columbretes, Carallot inclós, des de la Torre dels Collons, d´altres pilotaris d´Arrea-li Bona es deixaren convéncer pel sindicat del carròs local per jugar una partida d´exhibició de raspall a la fira de sant Antoni. La treta d´honor anà a càrrec de la dameta dels llauradors locals acompanyada d´una caterva d´autoritats locals i autonòmiques i tota una cort de mitjans de comunicació encapçalada per Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana. Un Alberto Fabra molt ben vestit i molt templat però que no n´amolla una en valencià ni que el maten (ni en castellà, perquè no obri la boca ni per dir bèstia que fas ahí?): un home menys expressiu que el flare d´un trinquet (o que una amanida de soja, o que la mòmia de Tutankamon, o que Steven Seagal amb paràlisi facial).


Foto-denúncia (o Me´n Foto de la Setmana):
Manyà agenollat davant del President de la Generalitat.
Hi ha qui canvia de jaqueta com de calçotets! PERE DIMISSIÓ!
Per no parlar de... CENSORED!
I parlant de xurros, tot i que el resultat és el que menys importa, 40 – 25 per als blaus (Jon, Àngel i Xato) després que Carlos Sospedra (de roig i fent equip amb Manyà i Senar) salvés el primer punt de partida superant per dalt Jon i enviant la pilota contra la fregidora de Churreria Henrike (vés quina manera que tenen alguns des destrossar-se el nom) a qui li va venir d´un pèl no incorporar un ingredient autòcton amb regust de badana a la seua oferta d´assortiment de dolços. A més, el nombrós públic que anà acostant-s´hi va poder gaudir i escoltar de boca del gran José Garrido les divertides biografies del Ros de Carlet, el Xiquet de la Llosa o Juliete d´Alginet (tot un clàssic) en un gèlid però distret dissabte de matí.

Els jugadors de raspall recollint els premis
i una bosseta de coques de sant Antoni.
Afortunadament, el ventilador (o lo que siga) de darrere no estava encés.

Un OANI, Objecte Agrícola No Identificat, del costat dels rojos.

RESULTATS:


Peña – Esteller (Final Individual): 50 – 45

Senar – Tito (Final de Consolació): 35 – 25

Sofian – Carlos (profia): 15 – 12

Jon, Xato, Àngel vs Manyà, Senar i Carlos (exhibició de raspall): 40 - 25

Cap comentari: