dilluns, 12 de desembre de 2011

ESTELLER VS PEÑA: LA TRACA FINAL.



A MÉS, BRUNO AGUT RETORNA AL FRONTÓ DOS ANYS DESPRÉS

Cara a cara, bis a bis, face to face, ménage a deux… digueu-ho com vulgueu, però la Partida del Segle es juga diumenge vinent al frontó del Coromines. Esteller contra Peña, el Martell picant el Mur, el Campió davant l´Aspirant (que per cert, ja se´l va fer a l´estiu tot i que Esteller té excuses per a tot: que si no em vaig fer les mans… que si em feia mal no sé què…).  La final de la Lliga Individual de Frontó a Mà entre els dos grans favorits està servida. La parròquia cadufera ja es frega les mans davant una de les millors partides que es pot veure avui dia a Benicarló (i a Castelló) entre dos promeses de la pilota valenciana sorgides de la pedrera cadufera. Però abans van haver d´espolsar-se del damunt dos pilotaris endurits com Tito i Senar a les semifinals. Unes semifinals, per cert, precedides d´algunes profies en què es produí el retorn d´allò més esperat de Bruno Agut després de dos anys mirant-s´ho tot assentadet a una cadireta de plàstic (i això quan n´hi havia!).


El Martell, picant fort.

En la primera semifinal, Esteller es menjà Tito d´un parell de mossos per 35 – 5 en una partida en què el veterà de la panxeta màgica es tornà a deixar l´ànima amb un entrega física d´allò més generosa, com ha fet durant tot el campionat i que li ha servit per berenar-se els seus rivals directes. Però al davant tenia ni més ni menys que el Martell Esteller, que d´un parell de carxots i algunes tretes impossibles de tornar va liquidar la partida per la via rápida. De res no li valgué al bo de Tito la tàctica minuciosament preparada durant l´esmorzarot al Milord (o al Senyoret, si atenem a la normalització lingüística exigida per Karce reunió rere reunió) i que a hores d´ara continuem preguntant-nos quina era. 

Diumenge tocava d´"asulgrana". Ves que açò no
acabe sent la secció del Barça de pilota valenciana.
La segona semifinal enfrontà a dos amics fora del frontó que a la pista no es poden vore ni en pintura: Peña, The Wall, i Senar, que tornant a qüestions lingüístiques i al pas que anem qualsevol dia voldrà dir “comer abans d´anar a dormir”.  I diem això de dinar i de senar perquè aquest parell de dos també s´apuntaren a l´esmorzar previ per a dissenyar les respectives tàctiques i de passada intentar posar les bases junt al gerent de l´esmentat local hostaler d´una futura i hipotètica secció de pilota valenciana del Barça (i si no, veieu la foto). Però The Wall, que segons José Garrido és el pilotari benicarlando que més ha progressat en menys temps i que estava un poc més per la faena, no donà opció al Flaret, que tot i això desplegà un joc espectacular que féu les delícies del públic assistent. Peña volgué reflectir el seu domini i gran estat de forma també al marcador i s´endugué la victòria per un aclaparador 35 – 0.


Abans, però, dos profies havien encetat la matinal de pilota. La primera entre dos pilotaris a l´alça com són Xatet i Adrià, que dit siga de passada ha agafat el mal costum de no triar cara (o siga, el careto del rei) en el sorteig de la treta i va començar restant. Així, Xatet, segur a la treta, es feia l´amo i senyor de la pista des de bon principi i es posà 20 – 0 en un tres i no res, o com dirien a Cuenca, “sin comerlo ni beberlo”. Però després de disfrutar d´un parell de pilotes de partida, Adrià ben assessorat des de la banda pels “botilleros” de guàrdia, va començar un remuntada que de ben poc no li complica la vida al Xato. El debutant començà a repartir llenya de bot de braç i a complicar-li les coses al Xato. Tanmateix, es nota que li falta encara llegir millor la trajectòria de les pilotes – això només ho dóna l´experiència – i Xato acabà d´arrodonir la victòria amb un parell de ganxos que no s´havien vist des que Olaizola II guanyà la final de 4´5, o siga, des del diumenge passat per la tarda. A les postres, victòria per al Xato per 25 – 15.


Bruno, envoltat d´àngels i dimonis el dia de la seua tornada al frontó.



L´Amo del Carxofar fent de jutge i de "botillero",
tot a l´hora. Karce, assentadet i endiumenjat,
fent de sector crític.

I després plorera col·lectiva al frontó amb el retorn de Bruno, que no es menjava un pa torrat de fa dos anys cap ací. En la seua tornada escollí de company de viatge al dimoni en persona. Sí, sí, el dimoni i de roig: un José Garrido que després de fer les gestions oportunes per aconseguir que li pintaren una línia de treta per a majors de 76 anys (ja vorem si algú dels que hi havia arriba a utilitzar-la algun dia, ja ho veurem!) acalentà els seus rivals – Sospedra i Àngel – a la treta d´igual forma que ho va fer amb el diccionari: enmig de les esbroncades al seu company Bruno davant de sa mare i de les interpel·lacions als rivals als quals els deia que si estaven fluixos de menjar (o de no menjar, no ho vam acabar d´aclarir) tanta carxofa i tant d´abadejo, no sabem què explicava d´unes gafes. Tanmateix, ens corprén i ens captiva de veure com aquest il·lustre de la pilota valenciana viu aquest esport i les ganes que en tenia de tornar a jugar. És senzillament, impressionant (i si no, mireu-lo com estira a la foto. Això no li ho hem vist fer a Esteller en la vida).



Tito passà per l´adreçador i  li
pintà a Garrido la línia de majors de 76.
 A n´aquest cronista també li consta que dissabte de matí se celebrà una altra jornada escolar de pilota valenciana, raspall al Ródenas i frontó al Coromines. Però aquest cap de setmana, les seues fonts – les fidedignes i les no tant fidedignes – van molt atabalades i s´han oblidat d´informar-lo. I potser algú més, en silenci i sense fer soroll, també hi haja estat treballant pel club; però tot açò ni ho sabem ni ho podem contar. I açò no és un retret; ans al contrari, un reconeixement a les persones que cada setmana perden temps i diners en Telefònica per què aquestes línies siguen possibles.


Mireu com estirava Garrido abans de la partida: això... això...
no ho ha fet Esteller en la vida!


Resultats semifinals Lliga Individual Frontó a Mà:

Esteller – Tito: 35 – 5

Peña – Senar: 35 – 0

Profies:

Xato – Adrià:                               25 – 15

Garrido/Agut vs Sospedra/Àngel: 25 - 15


Cap comentari: