SORT DESIGUAL PER ALS NOSTRES A TORREBLANCA

ESTELLER, AMO I SENYOR DEL TRINQUET TORREBLANQUÍ.

PEÑA I SENAR CONTINUEN EL SEU APRENENTATGE LLUNY DEL FRONTÓ.

Dissort ben diferent per als joves pilotaris cadufers que participen al IV Trofeu Ciutat de Torreblanca en la modalitat de galotxa. Mentres que “Martell” Esteller sembla haver trobat al trinquet torreblanquí l´espai balsàmic on llepar-se les ferides patides últimament al frontó benicarlando, Peña i Lo Flaret estan immersos en una etapa d´aprenentatge en la qual els resultats són el que menys importa. A diferència del que ocorre al frontó, Peña encara no es creu el fet de poder plantar cara al “Martell” al trinquet. Senar, l´any del seu debut, està deixant unes sensacions immillorables, tant al frontó com al trinquet, i creix en joc i d´estatura cada dia que passa de manera que ja podem parlar d´una altra llavoreta de la pedrera d´Arrea-li Bona.

Cristian Esteller comença a ser més conegut al trinquet torreblanquí que els policies secretes que sovintegen el dissabte l´assemblea dels indignats de Benicarló. L´allargada ombra del “Martell” deixa a les fosques qualsevol rival que gosa plantar-li cara i encara no ha perdut cap partida en la competició. L´última víctima, també cadufera, ha estat Peña, que encara no es creu el fet de poder derrotar al “Martell” fora del frontó. The Wall, tot i el seu gran joc, no cregué mai en les seues possibilitats. Massa tens i parat, deixà escapar la partida després d´igualar a 25, tot cedint cinc jocs seguits que donaren la victòria a Esteller per 50 - 25 i el classifiquen com a primer de grup.

En la modalitat de parelles, el “Martell” ha trobat un aliat impagable en Pedro, un pilotari d´Onda ja granadet que li fa de punter. Seguint amb el símil de policies i serenos, Pedro fa de “poli” bo: alt, templat i amb el posat tranquil de l´experiència, li lleva tanta feina al “Martell” que de vegades aquest ni sua. Ara bé, quan li toca repartir, Esteller fa de “poli” dolent, jove i impulsiu, i fot tal somanta de carxots, volees i bots de braç que les víctimes només tenen ganes d´acabar la partida i plegar. Si no, que els ho expliquen a Miguel Ángel i Ivan Sales, un pare i un fill de Torreblanca, que patiren les embranzides dels nostres i van palmar per 60 – 20 en un tres i no res.

D´altra banda, Peña està vivint la mateixa situació que aquell “secreta” famós – ja em permetreu la paradoxa – que no fa gaire temps tenia la missió d´aconseguir la revista que publiquen els indignats cadufers (pamflet subversiu proper a Bildu, Al-qaeda i Rubalcaba segons les seues instruccions). És a dir, una etapa d´aprenentatge en què els resultats no acaben d´arribar (victòries per a l´un i revista per a l´altre), però que ens fan albirar per al futur un pilotari i un secreta de categoria. Com a indignats i aficionats a la pilota, donem fe davant l´autoritat civil o militar que siga precís, que tots dos ho van fer d´allò més bé i que ho van provar tot per aconseguir els seus objectius, sense estalviar-ne esforços. La traça de Peña al trinquet li assegura resultats a curt termini i tot d´èxits a la competició autonòmica; i al secreta dir-li que la revista ja eixit i que quan vulga es pot passar per la plaça, que amablement li´n cedirem un, d´exemplar. I que no cal que duga diners, que és gratis i tot.

Per parelles, Peña i Senar, tot i els resultats en contra, estan aprofitant l´experiència torreblanquina per progressar i seguir sumant. La derrota contra David (Borriol) i Bruno (Torreblanca) per 60 – 55 n´és paradigmàtica del moment que travessen: Peña fou més que mai un autèntic mur – The Wall – que ho tornava tot, inclosos els rebots escopits pels frares del trinquet torreblanquí. I Senar va sumar quinzes de molta importància que els permeté de plantar cara als de la Plana fins a l´últim joc. Només la tendresa del Flaret, poc rodat encara lluny del frontó, els impedí obtenir la victòria.

Però Lo Flaret ja dóna guerra; també a l´individual. Tot i que encara ha de millorar la palma i la volea i aprendre a dominar els rebots, és capaç a hores d´ara, acabat d´estrenar, de donar joc a eixos il·lustres jugadors de tota la vida com Miguel Ángel Sales, que es coneixen el trinquet pam a pam. Del 50 – 15 en contra, és just reconèixer-li al Flaret el mèrit de guanyar tres jocs a un jugador de l´experiència del torreblanquí. I és que no dubteu pas que aquest Flaret, criat al tros com d´altres il·lustres del club com Xatet, aviat començarà a acomplir totes les expectatives que està creant entre la parròquia cadufera.

ELS JOVES COMANDEN LES PROFIES D´ESTIU

JON, PEÑA I XETO, ELS PROTAGONISTES DE LA JORNADA

Si els dies de cada dia aquests rondinaires de pilotaris tenen més tirada a la xalera i la brofegada fàcil que al treball seriós, només els faltava que arribés l´estiu! Diumenge a la tarda, al frontó del Coromines, en el marc d´això que anomenen profies d´estiu – i que no és altra cosa que una altra excusa per perdre el temps en lloc de treballar pel poble i fer-lo ben gran–, no en faltava ni un, d´aquests vividors d´Arrea-li Bona. Poca faena! És clar: tant d´estudiant, de mestres, de pensionistes i de dropos de tota mena els sobra el temps per perdre´l en lloc de fer-lo servir com la gent de profit (banquers, alcaldes i jugadors de borsa, per posar-ne tres exemples). En fi, Benicarló sabrà en mans de qui deixa els seus joves a l´estiu i si prefereix que aquests perguen el temps estabornint una paret en lloc d´anar a buscar un treball – precari i mal remunerat, però treball al cap i a la fi – a les ETTs.

Les profies s´encetaren amb el plat fort de la jornada: en un duel d´antigues rivalitats s´enfrontaven Jon i Manyà contra “Martell” Esteller i Tito. El bessò tornava al frontó del Coromines després de bregar tota la temporada a diverses competicions autonòmiques per eixos trinquets de Déu.

I des del principi va deixar ben clar que ell i la seua parella de ball – un Manyà que per un dia va abandonar el seu rol d´amo de carxofar per esdevenir-ne humil feridor i punter– anaven a berenar-se a dos rivals de talla fins a reduir-los a la categoria d´spàrrings, que no d´espàrrecs. I el vent els bufà a favor des de bon principi perquè Esteller, des que ha fitxat pel Torreblanca, va més tort que la carretera de Càlig. Cansat i poc entregat, el Martell n´errà més del compte i acumula ja tres derrotes en tres profies – dos d´elles davant Peña amb idèntic resultat (31 -25) – des que va revalidar el títol de la Faixa. Tito, massa gelat, res no va poder fer per impedir que els caigués la del polp i que a poc a poc Jon i Manyà s´anaren creixent amb jugades enormes i de bella factura que tant bon punt duia els seus rival a ajupir-se apegats a la paret per buscar pilotes perdudes pels racons com estirant-se més enllà de la línia de quatre per intentar tornar-les de palma. A la fi, 31 – 25 per Jon i Manyà.

La segona profia enfrontà a Peña i Xatet contra Garrido i Franjo.

The Wall continua la seua ratxa de victòries en pos del número u que encara conserva Esteller, encimbellat dalt de tot del rànking qui sap si per gaire temps. I ahir en féu un pas més. Aquest adolescent de manró fàcil, amb una traça enorme per jugar al frontó, comença a fer por de veritat: primer deixa jugar els rivals, donant-los peixet, fent-los creure en la victòria; i quan aquests se senten més segurs i confiats, un dolç xiuxiueig els arriba a l´oït, suau i letal com un escurçò: és un “ja s´ha acabat” que Peña pronuncia a mitja veu, com qui no vol la cosa, amb un mig somriure. En eixe moment, els rivals saben que estan morts. I així va ser: Garrido i Franjo aguantaren fins a mitan partida, arribant a tenir avantatges de tres punts (18-15). Però van fer la de la botella de cava: un estrepitós esclafit inicial que acaba aigualint-se ràpidament. Amb un parcial aclaparador de 16 – 4, Peña i Xatet – aquesta darrer un dels pilotaris que més ha progressat enguany – capgiraren la partida fins a un 31- 22 al seu favor.

I, per cloure, en un duel individual, Xeto i Senar protagonitzaren un autèntic espectacle, una partida memorable, de les millors que s´han jugat enguany al Coromines, tant per l´emoció del resultat i la lluita a ultrança com per l´enorme qualitat dels punts en joc. De bon principi, Xeto, amb més experiència, manà en la partida. Però prompte Lo Flaret, que jugava la seua primera partida individual, començà a restar meravellosament bé i a tornar-li-ho tot. S´encetava així una batalla a cara de gos que va entretenir d´allò més la parròquia cadufera, sobretot des que algú va fer una escapada al bar de davant i regà la vesprada amb “refrigeris” diversos. Per moments, l´ambient cervesero-pilotari-estival al Coromines semblà més aviat el d´un camp de futbol ple de tifossi, cadascú animant els seus colors: el roig o el blau. L´apoteosi arribà amb el 29-29. El flare, molt rodat a la Faixa i ben entrenat, disposà de dos pilotes de partida, però Xeto, animat pels seus, s´entregà com no ho fa mai, recuperant el caràcter i fent córrer la sang per les venes, fins alçar les dos pilotes de partida en contra per endur-se la partida per 34-32.

Resultats:

Jon i Manyà vs Esteller i Tito…………………… 31 – 25

Peña i Xatet vs Franjo i Garrido………………. 31 – 22

Xeto vs Senar……………………………………… 34 – 32

Peña vs Esteller………………………………………. 31 – 25

Peña vs Esteller………………………………………. 31 – 25

RANKING I PROFIES D'ESTIU, ÉS UN NO PARAR...

Després de les partides de la Faixa i dels diferents tornejos que estan realitzant els nostres jugadors per la geografia del nostre País, en el municipi necessitem veure i sentir denou la pilota resonar en el Frontó l'IES Joan Coromines.
Així que primer us mostrem el Rànquing que ha sortit de les partides de la Lliga de la Faixa i de les diferents profies que hem anat fent.
Així ja sabeu, si voleu millorar en la classificació a profiar-se i a guanyar les partides.
Com no potser d'altra formar, este cap de setmana de juliol ja podeu fer-ho que el diumenge tenim uns quants enfrontaments aparaulats i d'altres que encara es poden anar confirmant.

ARREA-LI BONA, DE TORREBLANCA A SUECA I TIRO PER QUÈ HEM TOCA.

Des del començament del Torneig Individual d'escala i corda de la Federació Valenciana de Pilota, els jugadors d'Arrea-li bona sabien que haurien de desplaçar-se per les comarques de Castelló. Principalment perquè no tenim ni una pedra del suposat trinquet que tant es parla per la Diputació de Castelló. Així que carretera i manta, vam anar a para a Onda, eixa població veïna i propera que gentilment ens deixa la seua instal·lació per a que Peña, Esteller i Jon puguen jugar a l'esport de la pilota. I així van anar passant les partides dels benicarlandos davant els diferents jugadors de la província.

Semblava llunyana la possibilitat de creuar la franja d'Almenara per passar cap a les Valls i entrar en València. Però tal i com van anar desenvolupant-se els enfrontaments Jon es va posar de líder del grup. Sols va cedir una partida davant el Martell Esteller, va saber mantindre la posició i va classificar-se per continuar la competició del Torneig Individual d'escala i corda.

Com ja sabíem, aquesta classificació implicava baixar al rovell de l'ou de la pilota. En el sorteig dels enfrontament de quarts de final, va ser Josep Escriba d'Albalat de la Ribera el jugador que hauria d'enfrontar-se amb Jon. Recordem que les partides de classificació dels tornejos de la Federació són d'anada i tornada. Així que durant els passats caps de setmana van tindre lloc les partides de classificació tant en el trinquet d'Onda i com en el de Sueca. Tot i tindre les seues opcions de guanyar en les dos partides, Josep finalment ha aconseguit aquest cap de setmana en Sueca la victòria en l'emparellament. A Jon encara li falta millorar en un terreny on no pot entrenar, però aquests tornejos li estan oferint nous reptes i està coneixent nous trinquets de la pilota professional amb tan sols dos anys de participació en el tornejos de la Federació.

Al mateix temps, començava el torneig de pilota organitzat pel Club de Pilota de Torreblanca. Un torneig ja típic d'aquestes dates i que aquesta vegada compta amb la modalitat individual i per parelles. Així que tant Peña, el Martell Esteller i el jove Jose Senar estan jugant en les dos modalitats. Per ara els resultats estan sent diferents per tots els jugadors, ja que el nivell és diferent i també el temps que cadascú li porte pegant. A més el trinquet de Torreblanca amb els frarets dels cantons i la seua llargària reduïda fa que es desenvolupe un joc molt tècnic i ràpid. on la força no ho és tot.

Ara sols queda donar el nostre suport i que els nostres jugadors tinguen sort.