EUFÒRIA CONTINGUDA

ELS BENICARLANDOS CONTINUEN SUMANT LES PARTIDES PER VICTÒRIES ALS CAMPIONATS AUTONÒMICS (O NACIONALS, SEGONS ES MIRE)

“No digueu res, que se´ns fotran”. Ho va profetitzar el presi, el Xato, mentres es feia les mans; així que els altres a callar, i mut i a la gàvia. I és que mentres els uns somien truites de cara al futur, i d´altres es deliten amb victòries i batalles passades, als líders els toca aportar seny i trellat en un present esperançador però incert. De res no val que els nostres continuen guanyant partides més enllà del Barranquet; és massa prompte, els campionats acaben de començar i hi ha més dies que llonganisses. Però el cert és que de nou, tres partides, tres victòries, i els somiadors cada dia en són més al sí d´Arrea-li Bona. Un humil club que viu dies d´eufòria continguda semblants als de la patronal després d´aprovar la reforma laboral: es mosseguen la llengua i parlen amb la boca menudeta, però hi ha qui ja ha posat cava a la nevera i ha comprat traques i tot.

Desplaçament complicat per a l´equip de galotxa del poble, que s´enfrontava a l´Onda B, qui la setmana anterior havia derrotat al Sagunt A. A més, diversos factors es van posar en contra de l´equip cadufer de bon principi: Tito debutava a la ferida en aquesta modalitat i fallava les primeres tretes; Senar, mitger, no només tenia problemes amb els diccionaris, també amb la llum enlluernadora que desprén el trinquet d´Onda recentment pintat de blanc. I com que va ser arribar a Onda i jugar, els pilotaris benicarlandos estaven més gelats que els convidats a la comunió d´un pingüí. Però a poc a poc els nostres li anaren agafant el to a la partida. Albert començava a ferir bé i a complicar-los la vida als rivals buscant parets i careta. Lo Flaret també anava cap amunt tot buscant caretes i tallant corda, fent parlar fins i tot als parroquians més veterans d´aquell poble de la Plana . Martell Esteller, com sempre, molt fi, tractant de tallar corda i buscant els peus dels contraris per a què no les pogueren passar. A la fi, victòria per al Benicarló per 70 – 30 i es consoliden primers de grup amb dos victòries (6 punts).

 

Vegeu, què templats. Ja vorem quines cares posen el dia que perguen.

Pel que fa a frontó per parelles, en quarta categoria, diumenge de matí Senar i Esteller matinaren per viatjar fins a Alcublas, a la comarca dels Serrans. Un poble que segons Manyà té comunicació amb Llíria per l´interior i que segons Juan lo Pintor, té 315 curves abans d´arribar al poble. A més, hi ha qui diu que el poble té més pilotaris que habitants! La cosa és que el viatge valgué la pena perquè els nostres prengueren distància des de bon començament al marcador (7 – 0) i la mantingueren amb les bones tretes del Flaret que apretava al punter per què les jugara de volea. Esteller, sempre poderós amb el bot de braç, buscà constantment la xapa i obrir la pilota amb l´esquerra. A la fi, 41 – 20 per als benicarlandos que lluitaran per mantenir la primera posició del grup la propera jornada contra Casinos, al frontó del Coromines.

En tercera categoria, Jon i Peña, el Benicarló A, viatjaren fins a Quart de Poblet i s´endugueren la victòria per 41 – 29. El frontó dels de l´Horta, més ràpid i curt, no permeté a Jon aprofitar la seua treta. Però el bessó està que se´n surt físicament i mentalment i es tirà el pes de la partida a les esquenes. Tot i l´espavil del punter de Quart de Poblet, els benicarlandos eren físicament superiors i a poc a poc feren forat al marcador. Amb pilotes llargues, els nostres van carregar el pes sobre el rest, amb un estil paregut al dels pilotaris bascos, i remataven davant quan tenien l´oportunitat. Així, Jon i Peña arribaren a tenir 10 punts d´avantatge; per això potser es relaxaren i la cosa es tornà a igualar fins arribar al 41 - 29 final.

 Pel que fa a la pretemporada de la Lliga de la Faixa, diumenge de matí es disputaren algunes profies. En la primera, Tito i Carlos, una de les parelles més en forma, es desferen sense massa problemes de Manyà i Juan, lo Pintor, per 31 – 16, aquesta darrera una parella amb més problemes de comunicació que la ràdio del Nautilus. Quan un diu jo, l´altre la deixe, i quan l´altre diu meua, l´altre ni cas. Total, un desbarajuste que diria aquell.

 

Senar, en una foto d´arxiu.

En la segona partida, s´enfrontaren Xatet i Franjo, que substituïa a Kanell Màgic Karce, contra Bruno i Àngel. El bo i millor de la partida ho posaren els punters, Xato i Àngel. El primer amb uns ganxos d´esquerra tan letals com inversemblants, i el segon sempre buscant els dos panys i la paret mirant de fer mal.  Per la seua banda, Bruno i Franjo van lluitar el que van poder però continuen més cremats que la pipa d´un indi. A la fi, però, emoció perquè el resultat fou ajustadíssim i Bruno i Àngel salvaren fins a dos pilotes de partida abans d´acabar palmant 31 – 29.

Xatet i Franjo no feien parella des que el frontó estava ple de nyaps
(Imatge d´arxiu)

També es disputà una profia amb algunes de les noves incorporacions de la pedrera en què Manyà i Sofian s´imposaren a Carlos Sospedra i Khaled per 31 – 25.

Campionat de Galotxa El Corte Inglés

Onda B – Benicarló 25 – 70

Campionat autonòmic de Frontó per Parelles

Quart de Poblet – Benicarló A 26 – 41

Alcublas – Benicarló B 20 - 41

Profies de Pretemporada de la Faixa:

Tito – Carlos vs Manyà – Juan 31 – 16

Franjo – Xato vs Bruno – Àngel 31 – 29

Manyà – Sofian vs Carlos – Khaled 31 - 25