dilluns, 4 de juny de 2012

FINAL MADE IN GARRIDO


CRÒNICA A QUATRE MANS DEL NAIXEMENT D´UNA ESTRELA: CARLOS SOSPEDRA.

Diumenge vinent el frontó del Coromines viurà una final inèdita: Kanell Màgic Karce i Carlos Sospedra s´enfrontaran a Tito i José Garrido per la faixa més preuada del circuit esportiu local. Dues parelles que mai abans no havien disputat una final. Dues parelles que han tingut com a arma letal la treta dels seus feridors: Garrido i Sospedra, mestre i alumne avantatjat. En semifinals, Tito i Garrido es desferen de Juan i Senar, que no tingueren el seu dia; i Karce i Carlos Sospedra protagonitzaren una remuntada històrica davant Bruno i Franjo que quedarà en la memòria col·lectiva del club com l´esclat definitiu (i esperat) d´un nou estel que comença a lluir amb llum pròpia a l´univers pilotaire cadufer: Carlos Sospedra. Vet aquí que al darrere d´aquest nou èxit de la pedrera del club hi trobem l´estirada ombra del veterà de Bétera. I és que la mireu per on la mireu, aquesta és tota una final made in Garrido.


El dimoni, Tito Duracell, Kanell Màgic i S.O.S. Pedrà jugaran la final de la Faixa 2012.

LA PARTIDA DEL SEGLE (Per Karçe)
Per fi arribà, va ser diumenge 3 de juny al matí, en el frontó del Coromines. Ben al mig entre una matinada tormentosa i una tarde de diumenge grisa i plujosa. Pareixia com si sant "Bot de braç" i santa "Palma" no s'ho volguesin perdre: la 1ª partida de les semifinals de la Faixa que enfrontá a Franjo i Bruno (rojos) vs Karçe i Carlos (blaus).

Karçe s'alçà ben d'hora, com cada dia de partida i es va tallar les ungles al ras, per a no fer-se mal als dits com Peña, com em va aconsellar "el savi de Bétera" José Garrido. Després de les tàctiques fallides de Franjo: una que m'acovidava a sopar el dissabte al Sinyoret per a embolicar-me i l'altra un esmorçaret abans de jugar, li vaig dir que el dissabte no podia perquè volia vore "Sálvame de luxe" i el diumenge havia de canviar bolquers i donar biberons i m´era imposible (tot això eren tàctiques que ja em va fer Xatet, i me les coneixia bé, així que li vaig dir que ja ens voríem al frontó.
Al Coromines érem els de sempre: els pilotaris, els pares d'Esteller, la mare de Pere, mon pare el sastre, l'avi de Bruno i Tito, la dóna de Juan el pintor, lo presi Xatet, Xarli  l´speaker, el gos llonganissa de Jordi i pocs més. Encara que vaig trobar a faltar una parella de periodistes, les dos persones més vinculades al club de l'any passat, però en fi aixó és un altre tema.

D´esquerra a dreta: Bruno, Franjo, un emocionao de la vida i Carlos Sospedra.
La partida començà bastant igualada, Bruno fent alguns punts a un dit de la xapa, Franjo castigant-me l'esquerra, Carlos tornant-les quasi totes i traent bé, i Karçe bé d'esquerra peró li fallà el kanell en un parell de deixadetes i es van ficar 20 per 15 rojos. Aquest va ser el moment clau de la partida, ahí on sempre perdíem quan jugava amb Franjo, així que ja sabem qui era l'ovella negra dels dos. Va ser en aquest moment, quan la meua parella, el MAGNÍFIC Carlos Sospedra va començar a treure amb la seva treta diabòlica, i en un parcial de 16-0 vam guanyar la partida 20 per 31 blaus i directes a la final. Aquest ha sigut l'enfonsament, del cap, més conegut des del vaixell "Costa Concordia". Franjo no tornava ni una amb l'esquerra, i la que tornava amb la dreta estava ahí Karçe per matxacar-li més encara eixa esquerra, que té només per a mullar ous ferrats. Mira que Sarasol ja t'ho dia: les partides se guanyen amb l'esquerra. Així que ja ho saps Franjo, a entrenar més. I tu Bruno, no penses tant en eixa paradeta de segona mà que te vols montar a l'olivera, per a vendre totes les pilotes que se´ns encanen al teu jardí. A la fi, com tots els clàssics, molta tensió al principi i una mica decebedora al final.

P.D.: Als professors del Joan Coromines, demanar-los que no m'apreten molt a Carlos Sospedra en els exàmens, que el diumenge tenim la final. Gràcies.
La semifinal del morbo enfrontà Tito Duracell, el Dimoni, un pintor i un flare.
A que dit així sembla un combat de Bola de Drac quan Bola de Drac era Bola de Drac?
En la semifinal del morbo, Tito i Garrido, que feien parella per tercer any consecutiu, s´imposaren als potser favorits Senar i Juan. La partida començà amb intensitat, perquè entre la calor que feia i la sang que li bull al bo de Garrido en competició i que el transforma en un autèntic dimoni, la parròquia cadufera aviat intuí el panorama: Senar, lo Flaret, no tenia el seu dia. No arribava en les millors condicions – i no direm per què – de manera que la pilota no li anava, li sortia molleta i sense força, perfecta per què Tito fes de les seues. La cosa és que Tito i Garrido sempre dugueren la iniciativa i a poc a poc anaren fent forat al marcador. Mentres Garrido treia de polleguera Senar a la treta, aquest i Juan anaven desesperant-se a poc a poc i perdent la fe. Fins al punt que traspassada la vintena de punts, gairebé donaren la semifinal per perduda, i Tito, sempre segur al rest i gens estalviador en l´esforç, i Garrido, letal en cada pilota que tocava, s´endugueren la partida per 31 – 21 amb més facilitat de la que s´esperaven.
Hi ha mirades que no necessiten ser explicades.
En definitiva, José Garrido jugarà als seus 78 anys una final de la Lliga de la Faixa – cosa que no sol passar ni en aquest poble ni en el del costat – junt amb Tito, qui amb el permís del Rovell ja és la seua altra parella emblemática. I no només guanyà la seua partida, sinó que amb els seus savis consells li afinà la treta a Carlos Sospedra de tal manera que no només capgirà radicalment una partida que començaven a tenir perduda, sinó que el converteixen en un rival temible i amb nom propi a l´imaginari pilotari benicarlando. Per la força i col·locació de la seua treta (entre la línia roja i la paret, entre la línia roja i la paret…) i el seu bot de braç letal, des d´ara passa a ser: S.O.S Pedrà, treta made in Garrido.
Segons pareix, l´equip de galotxa va palmar a Xilxes i va quedar eliminat del trofeu Diputació de València. Però, vaja, són rumors que corrien pel frontó i ningú no ens ha assegurat res de res.

Resultats Semifinals Lliga de la Faixa:
Karce i Carlos Sospedra vs Bruno i Franjo    31 – 20
Tito i Garrido vs Senar i Juan                        31 - 21

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sempre és una bona notícia que Karce se talle les ungles dels peus.L´última que el vaig vore en xancletes pareixia que tenia el peu ple de musclos.

Lo fill secret de Sarasol