dimarts, 12 de juny de 2012

TITO I GARRIDO, CAMPIONS DE LA FAIXA 2012


EL BENICARLÓ B, AMB UN PEU A LA FINAL DE QUARTA DIVISIÓ

Diumenge passat, sota els núvols negres d´un futur hipotecat i incert, quan ni tan sols havien passat 24 hores des que s´havia produït el rescat del sector financer espanyol, que un mestre, un jubilat, un estudiant i un aturat, és a dir, els responsables de la crisi, ja li fotien carxots a una piloteta com si no res. Després d´afonar el país abusant dels sistemes sanitari i educatiu, i cobrant prestacions injustes després de treballar tota la vida, Tito, Garrido, Kanell Màgic Karce i Carlos S.O.S. Pedrà es disputaven la Faixa 2012. A més, el Benicarló B, o siga, Esteller i Senar, tenen un peu a la final de la 4ª divisió després de guanyar a Xèrica l´Alto Palancia.
Els campions llueixen panxa i faixa davant la resta de competidors.
Només faltava el Rovell per acabar-ho d´adobar. (Foto: Vicent Ferrer)


Per encetar la jornada, i sota un sol de Maria Santíssima, Senar i Juan es disputaven amb Bruno i Franjo el bronze a la Lliga de la Faixa. Franjo i Bruno foren un exemple de manual de com s´afona un projecte comú (o un país): de bon principi, arribaren al frontó panxacontents i satisfets del seu patrimoni pilotari; però quan la cosa els petà a les mans intentaren embolicar els jutges – com si el marcador fos tan fàcil de falsejar com els balanços de Bankia o el deute públic d´una comunitat autónoma qualsevol –; demostrant tenir menys esquerra que un Congrés del PP i desapareguts en els moments decissius de la partida com el president del govern la vesprada que els hones de negre intervingueren el país. Així res no pogueren fer per salvar-se si no esperar que arribés com abans millor el rescat en forma de final de partida. Mentrestant, Juan i sobretot Senar, feien d´Àngela Merkel i Mario Draghi: repartint estopa a tort i a dret, sense mirar pèl, estrenyent-los amb mà de ferro i sense donar-los esperances d´aixecar de nou el vol sense el seu consentiment. A les postres – i això si és que continuen havent-hi postres – 31 per 18 per al Flaret i el Pintor.
Per a desgràcia dels seus rivals, lo Flaret no se n´anà de festa
i els acaçà a pilotades per tot el frontó. (Foto: Vicent Ferrer)
Juan, lo Pintor, levintat un parell de centímetres damunt
de la línia de treta. (Foto: Vicent Ferrer)
Passat el tràmit pel tercer lloc, arribava la gran final; una final inèdita entre dos pilotaris madurets – Tito i Karce – i altres dos, mestre i alumne separats per 63 anys d´història pilotaire, Garrido i Carlos Sospedra. Tenint en compte com se les ha gastat aquest parell de dos al llarg de la competició, era clar que la partida es decidiria a la treta. I així va ser. De bon començament, Karce i Carlos adquiriren cert avantatge al marcador amb alguns cops de mèrit sempre buscant Garrido. Però a poc a poc Tito anà entrant en joc i sobretot, José Garrido, protagonitzà en versió cadufera “El abuelo está hecho un chaval” de Paco Martínez Soria,  acaronant i estimant la piloteta, fent-la rodar i anar on ell volia. Cada treta de Garrido acabava apegadíssima a la paret a l´altura del 3 tot impedint que Karce aconseguís de restar-les d´esquerra. Tot i que Sospedra intentà ajudar el seu company al rest tornant algunes pilotes a l´aire des de la línea de falta, Garrido sumà al llarg de la partida 12 punts directes de treta. I quan Kanell Màgic aconseguia de tornar-la Tito  sempre duia la iniciativa fins a rematar el punt. Amb 10 punts d´avantatge per als blaus, la final es posava impossible per als Carlos, que a poc a poc anaren perdent la fe en veure com la final esperada se´ls escapava entre els dits.
Tito ho tornà tot: des del terra, de palma, amb l´esquerra. Mentrestant,
Kanell Màgic ja pensa en sobrevolar el frontó del Coromines amb avioneta (Volare, oh, oh).
Tot i un últim intent de capgirar el marcador que els dugué a 25 – 17, Garrido no tingué pietat i acabà d´exasperar els rivals amb dues o tres tretes d´eixes que han fet i faran escola en aquest club i resolgué la partida per un contundent 31 – 20. Karce i Carlos abandonaren el frontó entre abraçades als guanyadors i somiant ja amb sobrevolar el frontó del Coromines amb avioneta per veure les coses des d´una altra òptica. Vaja, com el Rajoy, que allà on els altres veiem un deute draconià per a tota la vida, ell veu un dècim de loteria premiat.


#Rescat, #JoséGarridoTretaLetal i #KarceNoEnTornaNiUna, trending tòpics cadufers
del passat cap de setmana.
Ja de vesprada, Martell Esteller i José Senar viatjaren fins a la bonica localitat de Xèrica per disputar l´anada de les semifinals del autonòmic de frontó a mà per parelles. Sota un sol que badava les roques, i amb temperatures de fins a 37º segons el termòmetre del cotxe del presi, la partida començà del costat dels de l´Alto Palancia amb  diferències de fins a 5 punts. Però l´experiència del Martell, que comença a tenir el solatge i la calma que només donen el temps i mil batalles per eixos trinquets de Déu, sabia que era qüestió de paciència: “Ja es cansaran, ja es cansaran. I quan es cansen, els apretarem”, li repetia una vegada i una altra al seu company. I just a la fusta. Perquè a poc a poc els de l´Alto Palancia començaren a fallar. I el Benicarló B, a apretar. Així, lo Flaret, posà en pràctica una treta marca de la casa anomenada “Diable II” per la velocitat amb què surt escopida quan toca terra, que els era impossible de tornar als de Xèrica pel bot tan alt que fa i al qual no n´estan acostumats. Tot i canviar el rest a mitan partida, Senar continuà treient de meravella, ara forçant a què el punter les restara de bolea errant-ne moltes d´elles. Mentrestant, Esteller a la marxa, jugant simplement a rodar-les. I amb això n´hi hagué prou. Perquè la partida caigué del nostre costat 41 – 29, posant així un peu (i mig) a la final a l´espera del que succeïsca en la tornada.
Resultats
Final Lliga de la Faixa 2012
Tito – Garrido vs Karce i Carlos Sospedra    31 – 20
3r i 4t lloc Lliga de la Faixa 2012
Senar – Juan vs Bruno – Franjo                     31 – 28
Semifinals 4ª divisió Trofeu El Corte Inglés de Frontó a Mà
Alto Palancia – Benicarló B                           29 - 41
Els finalistes de la Faixa 2012: tres pilotaris i un emocionao de la vida.

Cap comentari: