diumenge, 4 de novembre de 2012

LA FINAL MENYS DESITJADA


IVÁN PEÑA, FINALISTA INDIVIDUAL JUVENIL AUTONÒMIC DE FRONTÓ VALENCIÀ

El pilotari de Benicarló Iván Peña va disputar diumenge de matí la final individual del XXVIé Campionat Autonòmic de Frontó Valencià en categoria juvenil. Tanmateix, el pilotari d´Arrea-li Bona, que havia fet un campionat impecable fins el moment, pagà la novatada i caigué davant d´un rival, Fran de Quartell, que jugava la seua tercera final consecutiva i que, per fi, n´obtenia la victòria. D´altra banda, Pasqual de la Pobla de Vallbona es proclamà campió individual en la categoria especial davant Adrià de Museros i es corona com a número u del frontó valencià.
De roig, Fran, campió juvenil de frontó a mà.
De blau, Iván Peña, The Wall, amb cara de circumstàncies.


Alguns que van fer costat a Peña i que Paco Nadal va obviar.
Vostè és aficionat o és de Benicarló? li preguntava un home a un senyor major en el frontó municipal d´Almussafes pocs instants abans de començar la final juvenil. Unes paraules que excloïen la parròquia cadufera de la condició d´afició no podien augurar res de bo en el devenir de la partida. I així va ser, perquè Iván Peña, el Mur, patí en Almussafes – un poble amb menys senyals d´indicació que l´amagatall de Bin Laden – la pitjor de les finals del pitjor dels seus malsons. No aconseguí de fer-li ni un joc a Fran de Quartell i en cap moment assolí el gran nivell de joc que havia desplegat en el camí fins a la final. Un a un els jocs anaven caent-li en contra i cadascun era una llosa cada cop més pesada d´aixecar.
Triant el material abans de començar.


El propi Peña havia predit que els primers jocs de la partida serien decisius. I havent perdut les dos primeres tretes i el rest, el 25 – 10 desmuntava ràpidament totes les expectatives d´El Mur a qui se li havia palplantat al davant una paret infranquejable, açò és, Fran de Quartell, que pràcticament no errà pilotes i trobà menys oposició de l´esperada.
Peña, debutant en una final autonòmica televisada per les càmeres de RTVV, no aconseguí d´atemperar els nervis, estigué massa estàtic, arribà massa tard a la pilota i errà més del compte. Tampoc no estigué llest a l´hora d´aturar la partida – ni el Xato, a qui li caigué una bronca d´un home que rondava per allà per no aturar-la ell – i tot i que sí intentà canviar de pilota per fer mal a Fran, de res no li serví. Com deia Paco Nadal en diferit, “té igual quina pilota agafes, totes són redones i fan coses”. Per cert, un Paco Nadal i companyia qui acomboiaren d´allò més el club per l´afició que està creant a Benicarló, però que inexplicablement lamentaren l´escassa presència de benicarlandos en un frontó a vessar de cadufers. També aprofitem l´avinentesa per aclarir a alguns parroquians desconcertats que no és que els operadors de càmera de la televisió pública parlen tots sols, sinó que duen un intercomunicador – “pinganillo” en castellà – que els comunica amb el realitzador.
 
 
 
Peña rep el trofeu de subcampió de mans del vicepresident de la Federació (crec).

Total, 50 – 10 per al de Quartell i partida sabatera d´Iván Peña que no estigué al seu nivell, potser pels nervis del debut, potser per no haver-se entrenat com tocava… cadascú tindrà la seua hipòtesi. Però dos coses queden clares: primera, la final d´Almussafes marcarà un abans i un després en la seua trajectòria. Ens expliquem: Ivan té la qualitat suficient per estar ahí dalt i fins i tot vestir-se de blanc, però d´ell depén fer un pas més pel que fa a l´entrenament i tecnificació del seu joc. I segona, Ivan Peña va internacionalitzar eixe mot-crossa tant  nostre com és “i avant” repetint-lo una i altra vegada en els 30 segons que durà l´entrevista que li feren els de Canal 9.
 


Pasqual, de blau, i Adrià de roig, també amb careta de... bé, s´ha fet
allò que s´ha pogut.

Tot seguit, en categoria especial es repetí per quart any consecutiu la final en categoria absoluta entre Adrià de Museros i Pasqual de la Pobla. Pasqual, que només havia guanyat la primera de les tres finals contra el de l´Horta, exhibí el seu millor joc, d´una elegància i estètica que no té cap altre pilotari del circuit,  i aconseguí d´endur-se la final per 50 – 35. Va ser una partida preciosa, d´un nivell altíssim, en què tot i els dubtes i vertigen que li entrà a mitan partida, Pasqual aconseguí de refer-se i acabar enderrocant el mur que havia edificat Adrià allà per la línia de passa i que ho tornava tot. Adrià, un pilotari ja veterà que ho ha guanyat gairebé tot en els últims tres anys, i que tenia com a “botillero” a Álvaro, res va poder fer contra un Pasqual que acabà agradant-se i signant punts d´una gran bellesa… i avant!
 

Molt a aprendre del llenguate corporal d´Adrià:
fixeu-vos com espera la pilota abans que Pasqual traga.
 
 


 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Arrea-li bona OE!!