dilluns, 19 d’agost de 2013

Vé TROFEU FESTES PATRONALS "FUNDACIÓ CAIXA BENICARLÓ"

BENICARLÓ, ALGINET, MONCOFA I MELIANA, A LES SEMIFINALS
No us deixeu enganyar per les cares d´angelets que fan a les fotos, perquè aquesta colla de pilotaris són els que diumenge de vesprada van estabornir les parets del frontó del Coromines fins a remoure´n els ciments. Mai abans Benicarló havia gaudit d´un cartell com el d´enguany: jugadors de primera, campions i finalistes autonòmics, primers espases del frontó valencià, i el bo i millor de la pedrera cadufera. I tot, fruit del treball i la xarxa pilotaire que Arrea-li Bona ve teixint en els darrers anys amb la Federació, jugadors i clubs d´arreu del País Valencià.

Cristian i Dani, l´exterminador d´Alginet.


Peña i Senar.














Benicarló A 31 – Almassora 21
Els encarregats de trencar el gel foren Ivan Peña, The Wall, i José Senar, lo Flaret, que s´enfrontaven a Jaime i Javi, d´Almassora, dos pilotaris d´eixos que fa goig de vore per l´entrega, el treball i l´esforç; capaços d´alçar pilotes a un dit del terra, a redolons si cal, o d´agafar motxos i graneres per fer fora l´aigua del frontó, si plou. Assidus ja al trofeu cadufer, coneixien el frontó del Coromines, i aprofitant els nervis de la jove parella benicarlanda, es posaren per davant amb un inquietant 8 – 3. Però a partir d´eixe moment, quan certa tensió i un silenci espés s´escampava entre la parròquia cadufera, Peña i lo Flaret, començaren a jugar. Peña fou letal a la punta i a la ferida, buscant la xapa, les dos parets, amb força i col·locades, fins i tot amb deixades al més pur estil d´aquell que un dia fou “Kanell Màgic Karce”. Senar, per la seua banda, jugà impecablement al rest, sense descuidar l´esquerra, i jugant sempre pilotes llargues i segures. D´aquesta manera anaren ampliant el marcador fins col·locar la primera parella benicarlanda a la semifinal.  
Javi i Jaime, d´Almassora i amb productes de la terreta.

Alginet 31 – Almenara 15
La següent partida era - ¡ojo al dato! que diria aquell – la rememoració de la final autonòmica de l´any passat, en què s´imposaren amb una relativa comoditat els de  la Ribera Alta. Tot i això, Cristian i Dani, es mostraven molt cautes abans de la partida per les peculiaritats del frontó benicarlando, cosa que podia igualar la partida. A més, la parròquia cadufera i els jugadors locals coneixien de sobres la parella d´Almenara, Ximo i Fran Queralt, d´antigues batalles i disputes, en què mai els cadufers n´hem sortit indemnes. Però la raça de Dani, l´exterminador d´Alginet, sens dubte el jugador no benicarlando que més seguidors té al poble, s´imposà des del principi amb una treta letal, fortíssima, pesada i rapidíssima, posant un 8 – 0 inicial que complivaca molt les coses als d´Almenara. Aquests ja no pogueren remuntar un marcador tan advers davant la lluita de Dani i Cristian, que bregaren cada punt com si fos l´últim, maleint mil vegades a cada errada, animant-se mútuament cada segon, fent equip, fent parella (i no farem semblances fàcils amb la Guàrdia Civil de les quals la Benemèrita no n´eixiria ben parada), amb la capacitat de fer fàcil un joc tan complicat i exigent. Tanmateix, Fran Queralt, un jove pilotari tan contundent com esquerp en paraules, encara tingué l´habilitat de ser el primer en la història del frontó del Coromines a tornar una pilota de rebot, i això que pegà a la reixa d´una de les finestres, més enllà del 8. Així les coses, la primera semifinal estava servida: Benicarló – Alginet.


Moncofa 31 – Meliana A 27
Aquesta fou la partida més emocionant i tensa. Tècnica, disputada, llarga en el temps, amb quatre pilotaris d´una classe excepcional, alguns d´ells jugant a categories gairebé professionals. Vicent i Josep, els de Moncofa, són una d´eixes parelles que fan patxoca de vore per la compenetració, pel saber estar en un frontó, per la manera d´acarar les partides i els revesos; amb un Vicent dirigint el seu company a cada punt, a cada cop, donant-li opcions, animant-lo, corregint-lo quan era precís, fins a fer que el seu company, Josep, un punter de categoria, trobara el forat a la dreta del gegant Campanero, fent-lo córrer i patir. Els de Meliana, de la seua banda, aprofitaven la contundència de Paco Campanero davant, i la tècnica i la classe de Víctor al darrere. La partida fou preciosa, d´eixes que agraden a l´afició de qualsevol racó del país, amb punts llargs i constants alternatives al marcador. A la recta final, amb un 27 – 27 al marcador i tot per decidir, una bona treta de Josep i una pilota que caigué esmorteïda després d´anar a parar a l´únic forat del frontó, donaren la tranquil·lita necessària als de Moncofa per sentenciar la partida.


Vicent i Josep (Moncofa), de blau; i Víctor i Paco Campanero (Meliana), de roig.

Meliana B 31 – Benicarló B 26
Per cloure una vesprada intensa de pilota, s´enfrontaren Diego “Garrote”i Carlos per part de Meliana, contra “Sifó” Esteller i Àngel Senar, lo nét de Tarsan. Cristian tragué el “Martell” massa tard, quan els de l´Horta Nord estaven massa lluny, i donà més a parlar pel “xsssssst” amb què demanava la pilota al seu company – a imitació d´Álvaro i d´altres grans de la pilota valenciana – que pel seu joc. El jove Àngel, valent i coratjós davant d´una prova de foc com aquesta, fou capaç d´entrar en joc, de jugar dur buscant els dos panys, i fins i tot guanyant alguna treta. Però la parella de Meliana va saber guanyar els punts importants, amb un Diego segur al darrere i un Carlos que quan podia feia prou de mal a la punta. A les postres, la segona semifinal dissabte vinent serà Moncofa – Meliana B.





El sombreret, l´anàlisi tècnica de José Garrido
Estos… estos són professionals, i això es nota”, d´aquesta manera resumia la marató pilotaire dels quarts de final el mestre José Garrido, un jove octogenari que a la pregunta de Com estàs? respon amb les dades (envejables, d´altra banda) de l´última vegada que li van prendre la tensió. “I tu has vist com la posen al 3 a la treta? Això… això ho fan els bons. Perquè eixa pilota, si la intentes passar, mal, i si la deixes passar, pitjor… I això és el que he fet jo tota la vida: posar-la al 3. Perquè altra cosa no, però jo en esta vida l´he posat on he volgut” (la pilota, és clar).

1 comentari:

Anònim ha dit...

Espectacular!... aspatarrant!