dimarts, 9 de desembre de 2014

ARREA-LI BONA GUANYA LA FINAL AUTONÒMICA DE GALOTXA EN 3ª DIVISIÓ A

La parròquia cadufera, feliç i contenta amb el trofeu.

Us imagineu que els nadadors de Benicarló guanyaren la final autonòmica de natació sense tindre piscina? O que els atletes cadufers guanyaren les seues competicions sense pistes d´atletisme? O els del bàsquet, sense cistelles? O els del futbol, sense porteries? Doncs això és el que fan els pilotaris d´Arrea-li Bona: guanyar finals autonòmiques sense haver tingut un trinquet en la seua vida.
 "Estos són els nostres jugadors"... crit de guerra de la parròquia cadufera. 

Els de Castelló,de blau, tingueren la mala sort de trobar-se
un Martell fora mida. 

La final resultà ser la partida més plàcida de José Senar lo Flaret, Ivan Peña The Wall i Cristian Martell Esteller. Després d´una competició en què guanyaren la majoria de partides de miracle, resulta que va i se´n surten a la final, per a desgràcia dels de Castelló, uns grans pilotaris i bons amics que patiren les martellades de Cristian, les volees de Senaret i els rests de Peña el dia que menys s´ho esperaven. 

Peña fou més The Wall que mai i ho tornà tot al rest.

Martell Esteller fou letal de punter, pegadet a la corda.

Tot i la qualitat dels de Castelló, Jaume, Lluís i Manuel, els nostres feren la partida de la seua vida en la inhòspita Ciutat de la Pilota de Montcada (un altre “pelotaso” de formigó i ferralla, per cert). Unes instal·lacions a mig fer, acolliren dissabte de matí les finals de 3ª divisió, en què un equip benicarlando feia acte de presència en una final de galotxa per primera vegada en la història d´aquest esport.

 La Ciutat de la Pilota de Montcada s´ha quedat en
Poblatxo de Formigó i Ferralla. Un altre cas de la manera de fer
de tota una generació de governants. 

En unes instal·lacions pressupostades en més de 4 milions i mig d´€,
i sense comptar l´IVA, la corda l´aguanten amb una caixa de cartró i una cadira!!!!

A la seguretat del Flaret i de Peña mostrada durant tot el campionat, en la final s´afegí la qualitat d´un Martell Esteller, que de punter i pegadet a la corda, empomava totes les boles que es quedaven curtes per tirar-les a la llotja o pel forat de la porta dels lavabos. Els de Castelló aplaudien i el públic, majoritàramient la parròquia torrentina que esperaven per recollir el trofeu guanyat pels seus en 3ªB, embadalia amb els cops dels cadufers, l´equip més jove de la categoria, que l´any vinent estaran en 2ª divisió.

Per estrany que parega, la parròquia cadufera comença a tenir una curiosa
semblança amb el Gol Roig del futbol benicarlando.

I aquests són els de Torrent, festejant els seus pilotaris després
de guanyar la final de 3ªB davant l´Onda. 

A les postres, 70 – 35 per als nostres, i festival i eufòria desbocada de la parròquia cadufera que s´hi desplaçà fins a l´Horta per a viure de primera mà una altra pàgina brillant de la història d´aquests joves que vés tu a saber on arribarien si tinguéssem les instal·lacions que sovintegen en d´altres comarques valencianes, trinquets, frontons… i coses així.

 Enhorabona, campions!!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Barbaritats cronisteeeee!!!.
Gràcies per la redacció, fidel, divertida i àcida...
Arrea-li bona, OE!!