ÈRIC EL JOVE CONQUEREIX EL FRONTÓ DEL COROMINES

En una gèlida tarde d´hivern, concretament la de sant Esteve, Èric el Jove es va proclamar Campió Individual de Frontó a Mà de Benicarló. En una batalla sense treva  contra un veterà de la Vella Guàrdia, Franjo,  tot es decidí en els dos últims quinzes de la partida. Èric inaugura així el seu palmarés i certifica la seua dreta com una de les més contundents de les terres del nord del País Valencià.

Cara d´atabalats després de la batalla, sobretot el blau.

Tot i anar sempre per darrere en la partida, Èric el Jove féu igual que en la semifinal amb Carlos Sospedra: remuntar en el tram final i endur-se la victòria. Tot i que contra Franjo quasi quasi se li acaba el marge. Després d´igualar a 39 després d´una hora de batalla, Èric aprofità que a Franjo se li va acabar la metxa i es posà per davant per primera vegada en tota la tarde; així s´embutxacava la final de la Lliga Individual de Frontó a Mà d´Arrea-li Bona.

La parròquia cadufera va xalar amb tanta emoció.

Però Èric el Jove no perdé mai la cara a la partida, i es posà per davant just en l´últim moment, quan no li quedava cap cartutx, cap bala, quan jo no podia cometre ni una errada més. I s´endugué el gat a l´aigua. Allò que està clar és que quan Èric deixe de fer eixes errades no forçades que tanta vida donen als seus rivals, pocs hi haurà a n´aquest poble que siguen capaços de plantar-li cara.

 

                                                                  José Garrido sempre al mig, com el dijous.

El sombreret. L´anàlisi tècnica de José Garrido

José Garrido, un jove octogenari apassionat de la vida i de la pilota, tot i no parar en tota la partida i esbroncar alguns joves parroquians, no deixà de renegar de la treta de Franjo i fer-li de coach quan alguna pilota s´escapava cap al fons del frontó. “Busca la muralla… estira la partida…no tingues pressa…va, redei, això no es pot fallar… ara podeu cridar, ara…Qui vol de blaus? Qui vol de blaus?”

José Garrido, l´ànima del Coromines, resumí així la partida: “Sí, la partida se la mereixia Èric, és més jove, té més pilota… però si entra eixa última que ha anat a la xapa, se li gela la sang”.