A-pos-to-flant!

A-pos-to-flant! Ja em permetreu la colla de puristes que ronda pel frontó del Coromines l´adjectiu! Però si Jordi Robirosa (el de la barbeta del bàsket de TV3) el pot utilitzar en un mitjà de comunicació públic per lloar les victòries del Barça; també la pot emprar aquest humil cronista en el nostre bloc i d´altres mass media locals per qualificar la victòria de Jon davant Josep (de Quartell, el Camp de Morvedre) en quarts de final de la Lliga Autonòmica Juvenil de Frontó a Mà.

I que Déu – o siga, Pompeu Fabra – em perdone si l´acabo de fotre un carxot al diccionari que ni els de Rovell quan el nostre José Garrido n´era la parella. Però és que la partida que es va viure dissabte passat al Coromines és de les que fan afició. I no sols per l´entrega i qualitat de tots dos jugadors, o per la igualtat del marcador; també per la quantitat i la passió de la parròquia cadufera envers el pilotari local, que deixà bocabadats els de Quartell.

De bon principi la cosa pintava ben malament: Jon havia perdut 40-15 a Quartell i necessitava capgirar el marcador al Coromines tot evitant que el rival sumés més de 3 jocs. Però amb 10 – 10 al marcador, Josep ja es veia mamant-se-les dolces la resta de la partida i projectava llargues i fosques ombres sobre el futur immediat de Jon, al llindar de l´eliminació. Però el nou heroi pilotari local va saber superar la tensió i remuntar diversos jocs emocionantíssims amb “val” en contra fins a igualar l´eliminatòria 40-15. En el desempat, el de Quartell s´anà desficiant a poc a poc fins al punt de no lluitar els dos últims punts que donaven el passaport per a les semifinals autonòmiques a Jon per un apostoflant 11-8.

Però, alerta! Hem de rectificar el titular de la setmana passada: JA NO FEM TANTA TEMOR! Si bé la victòria de Jon va ser gairebé èpica, l´endemà a Vila-real ens va caure la del polp davant el trio de Castelló en el Torneig Edicom Interpobles de Galotxa. 70 – 5 per als de Castelló. Els de la “capi”, que jugaven a Vila-real perquè els han enderrocat el trinquet, ens van baixar del núvol pilotari en què ens havia establert Jon el dia anterior. Quina pana ens van fotre, tu! Sense comentaris. El marcador parla per ell mateix! En fi, mire´m-ho per la part positiva: almenys a nosaltres, com que no en tenim, no ens el poden tirar a terra, el trinquet. Són els avantatges de no tenir-ne, de trinquet! Com no tiren avall el carrer Cabanes!

Però no donem idees, que encara ens el fotran a terra – o faran un bypass –, i recordem que també es va jugar una de les partides aplaçades de la Lliga Individual Local de Frontó a Mà entre Èric i Xeto, que acabà a favor del primer per 31 – 12. A més a més, l´abandonament d´Òscar Nos – que pel que es veu té una agenda apretadeta apretadeta – deixa tancat el grup C d´aquesta manera:

Grup C

Posició		PJ	PG	PP	Punts
1	Cristian	3	3		12
2	Garrido	3	2	1	7
3	Xatet	3	1	2	5
4	Òscar Nos	3		3	0

En resum, cap de setmana agredolç per als pilotaris cadufers. I és que després de les victòries davant Almassora, Xilxes o la partida davant Josep de Quartell, ens pensàvem que només esmentar el nom de Benicarló a qualsevol trinquet o frontó d´arreu, als nostres rivals se´ls posava el foradet del cul com una moneda de dos cèntims. Però els de la Plana ens han fet tocar de nou de peus a terra i tornem a ser eixos humils benicarlandos de sempre als qui ens prometen trinquets fantasma, ens deixen sense trens o ens foten els diners de la cooperació internacional per a comprar-se pisos a l´Avinguda de Colon de València. En fi, com els deia el Senyor Llop (Harvey Keitel) a Vincent Vega (John Travolta) i Jules Winnfield (Samuel L. Jackson) en Pulp Fiction, “Cavallers, no comencem a xu… (autocensurat) les p… (autocentsurat)! Encara queda molta feina a fer”.