ARREA-LI BONA ABANDONA DEFINITIVAMENT LES MANRONADES

Estava cantat! Eixa colla de lleganyosos d´Arrea-li Bona s´han encomanat del procés de pau i bon rotllet que impera últimament a l´estat espanyol – que no a altres països germans com ara Líbia o Palestina -  i a les partides disputades aquest cap de setmana hi ha hagut menys guerra que a la casa de la pradera. Tot i que continuen sense condenar explícitament el dinarot que es van fotre alguns regidors i l´alcalde a Xilxes amb la falsa promesa d´un trinquet al poble, sembla que els pilotaris cadufers han volgut fer un pas endavant per la pacificació d´eixos petits conflictes amanronats que diumenge rere diumenge violenten les parets del Coromines. Així, molts se n´han rendit incondicionalment abans d´hora. Sols uns pocs irreductibles han plantat cara als favorits negant-se a entregar l´esparadrap i a signar cap mena de treva. Observadors internacionals (i sobretot del poble), o siga, la parròquia cadufera de sempre i algun convidat de fora, n´han estat testimonis de tot plegat.

Dissabte de matí, sota un cel enterenyinat de núvols prims (prims com Xatet, que s´ha quedat com un fideu), “Martell” Esteller va apallissar Carlos Sospedra per 25 – 0. “I això que només vaig jugar amb l´esquerra”, gallejaria posteriorment el “Martell” tot fumant-se un cigarret damunt la moto al bell mig del frontó i destrossant així tot d´una el Reglament de Règim Intern del Coromines. El “Martell”, escaldat com està de recents derrotes per eixos trinquets de Déu, li va fer pagar els plats trencats al pobre de Carlitos, que prou va fer de no fer-se mal!

            Dissabte de tarda, mentre la Geperudeta recorria els carrers de Benicarló buscant bitllets de 20€ pel terra, es produí el debut d´Adrià. Es veu que no n´eren prou, aquesta caterva de rojos i separatistes, que han hagut de fitxar un d´Esquerra Republicana. O siga, un abertzale, però d´ací! Com deia aquell, éramos pocos y parió la abuela. Aquests pilotaris pugen més torts que una tomaquera sense guia! En fi, la cosa és que Adrià, com era d´esperar, palmà davant Tito (un altre que tal!) per 25 a 5. Però apunta maneres de cara al futur: tot i no ser ja un jovenel·lo és físicament poderós i obligà Tito a restar sempre prop de la línia de passa; a més, demostrà seguretat amb el bot de braç i el manró.  De segur, que quan afine l´esquerra i comence a apegar la treta a la paret, aquest Adrià plantarà batalla a més d´un.

De roig i a l´esquerra (si en són de comunistes, xa!), els irreductibles cadufers. De blau i a la dreta, l´Almassora C.

Mentrestant, a Vila-real, al sud de la Plana i en el marc del trofeu Edicom de galotxa, un grupet d´irreductibles cadufers resisteixen encara i sempre a l´invasor (els invasors eren els de l´Almassora C). I resistiren gairebé fins al final, perquè no firmaren la pau fins a l´últim sospir i les manronades i les palmes caigueren d´un cantó i de l´altre. Tot i que Mañes, Peña i lo Flaret  - ferits pel “Martell” – arribaren a plantar-se 40 – 25, els de la Plana aconseguiren remuntar i endur-se la partida per 70 – 65.



Lluny i apegats a la paret, The Wall i Xeto, l´eterna promesa.



I ja diumenge de matí, sota un cel gris com l´ànima dels caçadors de parança que deixen el radio-cassete encés fins al migdia a la vista (i oïda) de tothom, es jugaren la resta de partides. El més matiners, Peña i Xeto. The Wall tampoc no passà massa dificultars i es desféu de Xeto per 25 – 15, que tornà a repetir idèntic marcador advers  davant Manyà en partida ajornada de la setmana passada. A més, Xeto i Peña es tornaren a enfrontar al si del campionat autonòmic individual amb victòria per al segon per un contundent 40 – 15. En definitiva, mal cap de setmana per a Xeto, que tot i no deposar mai les armes necessita de victòries urgents.

Mireu-los què contents estan!
Kanell Màgic i l´Amo del Carxofar (Arrea-li Bona Autèntica)

On no hi hagué treva, ni rendició, ni pietat… ni res de tot això fou en la segona partida del matí, la disputada per Manyà i Kanell Màgic Karce. Manyà, l´ala dura del club i que gallejava fa poc de no haver estat vençut per cap pilotari local per damunt dels 30, se la va menjar amb pataques; tot i que disposà de dos pilotes de partida es va trobar un Kanell Màgic en estat de gràcia (tindrà res a vore la visita de la Geperudeta?) que li remuntà dos vals en contra i guanyà la treta definitiva posant el marcador 25 – 20. Ara es tem que Manyà – si la política d´esponsorització del club continua igual – provoque una escissió interna al si d´Arrea-li Bona tot conformant una mena d´Arrea-li Bona Autèntica o Fot-li Fort /Fuli Fort/.

            En fi, com deia sant Manró, d´ací a l´agost paciència, i de l´agost endavant, paciència i avant!

No direu que el Juanito no s´ho curra!

Per cert, si voleu veure una batalla en tota regla, l´antítesi d´un procés de pau, recupereu el vídeo de la final individual del Bancaixa entre Álvaro i Soro III que es jugà diumenge passat. Alguns – com l´irrepetible Paco Nadal – ja comparen la partida amb aquella mítica final que jugaren el propi Álvaro i Paco Cabanes (Genovès pare).