dilluns, 10 d’octubre de 2011

ARREA-LI BONA CELEBRA EL 9 D´OCTUBRE… A VINARÒS!!!!

No podia ser d´altra manera. Un altre cop, els pilotaris cadufers han hagut de celebrar la diada nacional a la veïna ciutat de Vinaròs. I ja van dos anys consecutius en allò que comença a esdevenir perillosament tradició. Els vinarossencs se n´han tornat a aprofitar del silenci institucional de l´Ajuntament de Benicarló per entabanar els ganàpies d´Arrea-li Bona i organitzar una exhibició de pilota – raspall, concretament – als seus carrers. Sembla que al país de l´olivera els esports i la cultura pròpia s´han de celebrar al poble del costat.  

Diumenge 9 d´octubre, diada nacional al País Valencià, el frontó del Coromines registrava menys activitat que el còrtex cerebral de Cristiano Ronaldo. Els pilotaris cadufers, convidats per l´Ajuntament de Vinaròs, feien festa als carrers de la vila veïna i compartien tradició i cultura pròpia amb les seus gents i els seus representants municipals, dametes de festes incloses. Aquest exili involuntari, però gens forçat, es repeteix per segon any i fa tota la pinta d´anar per llarg; ja que, pel que sembla, siguen del color que siguen, les autoritats vinarossenques continuen convidant el club benicarlando per sumar un acte más a l´agenda oficial de la diada. O tot és obra i gràcia de l´ombra allargada de Domènec Fontanet, l´Otegi vinarossenc del Bloc?


Fontanet, el segon per l´esquerra, amb els ulls tancats, però content.

Si als estudis doblegués el llom així seria enginyer.
Siga com siga, va ser una diada al carrer en què l´únic blau que es va veure va ser el de les samarretes d´Esteller i Manyà que acaçaren els rojos pels carrers davant per davant de l´emblemàtic edifici de l´antic grup escolar Sant Sebàstià. En una partida en què el resultat era el que menys importava, el Martell i l´Amo del Carxofar s´endugueren la victòria per un contundent 40 – 15 després d´exhibir tot el seu aparador de cops i de doblegar el llom com no ho solen fer mai per tornar fins a l´última pilota. Mireu si s´ajupien per raspallar cada pilota que algú arribà a pensar que l´Amo del Carxofar anava a obrir un cavalló al bell mig del carrer per escampar les llavors del nostre venerable card! I que el Martell anava a llaurar un solquet d´encisams! Tot i que som conscients que a Vinaròs no tenen el microclima adequat per cultivar-ne com a Benicarló, de carxofes, potser sí encomanaren als nostres del seu esperit emprenedor; ja se sap que els vinarossencs són els més treballadors i espavilats de la comarca.


I entre cavalló i cavalló, uns "dancings".

Per contra, Tito, Xeto i Senar, lo Flare, semblaven estar més pendents de l´hora de dinar i de la paella promesa – plat nacional d´obligat tast en aquest dia tan assenyalat – que de tornar les fuetades dels rivals. I així, anaren alternant les errades i les bones jugades fins a aconseguir tres jocs i avant. No és la intenció del cronista espolsar-se les puces però aquesta darrera informació sobre els desitjos gastronòmics dels de roig en plena partida li la devem a fonts fidedignes de tota solvència que no direm qui són, però va ser el primer president del club. D´aquest ambient gastronòmico-pilotari semblà encomanar-se fins i tot el públic, que si de bon principi plenava a vessar els extrems del carrer, a poc a poc anà reduïnt la seua presència a mesura que s´apropava l´hora del vermut i sobretot, l´hora de dinar.
            En conclusió, amb aquesta nova trobada el 9 d´octubre, Vinaròs i Arrea-li Bona estreteixen els seus lligams nacionals i continuen fent país plegats. Tant és així que si aquesta relació continua en el temps, l´assemblea d´Arrea-li Bona fins i tot podria  plantejar-se en el futur d´incloure en el seus estatuts la recomanació als socis de no cantar en Falles allò de Vinarossenc el que no bote o de dir allò de Vinaròs, cagalló gros. En definitiva, pilota, arròs i manrons al poble del costat.


Un, dos, tres, platerets, tets, tets.

I com sol ser habitual quan perden els nostres joves a les competicions autonòmiques, i seguint el model de RTVV, ho deixem per al final i en lletra ben menudeta. I és que divendres a Peña i Jon els caigué la del polp a Quartell (València). Jon perdé 40 – 10 i Peña 40 – 15 en dos partides per oblidar. Però no ho oblideu massa aviat perquè dissabte vinent a la tarda – i coincidint amb la primera jornada de l´individual local – tots dos es juguen continuar vius en la competició al frontó del Coromines. Així doncs, us hi esperem per animar els nostres i per què prengueu nota d´una agenda pilotària comença a omplir-se de nou.

D´esquerra a dreta, Manyà, Tito, Xeto, Esteller, una palmera i lo Flare.

3 comentaris:

Natros ha dit...

la crònica molt bé, però el cronista hauria d'estar informar de que el club va participar també en un acte a Benicarló en conmemoració del 9 d'octubre. Pel seu simbolisme i significat, pense que hauria de tindre cabuda en aquesta crónica, per aixó tres membres del club van decidir gustosament perdre part del seu temps en representar institucionalment al club en l'ofrena a en JAUME I que organitzaba l'ateneu cultural.

Doncs bé, això és el que hi ha, l'any que ve més i millor.

Vinga que vaja tot bé!! Ens veiem al proper sorteig de la lliga individual.

SALUT I PILOTA.

Víctor

Natros ha dit...

Totalment d'acord Victor. Jo vaig ser el que va informar al cronista i no vaig recordar-li lo del poble.
De totes formes l'acte oficial estava organitzat per l'ateneu cultural no per l'ajuntament com en Vinaròs.
Però haguera estat molt bé fer-li menció a l'acte de Jaume I en Benicarló.

Albert.

Natros ha dit...

Bueno, doncs si el cronista hauria d´estar informat, doncs informeu-lo, que escriure quatre línies no costa gens. Em consta que el cronista no és endeví i tampoc no pot anar darrere de tot el món preguntant. Es va dir fa temps que si li envieu les informacions, com va fer la gent que va anar a VInaròs, se n´informarà puntualment.


Una abraçada

Franjo