diumenge, 14 d’octubre de 2012

PEÑA, AMB UNA PEU A LA FINAL AUTONÒMICA JUVENIL

THE WALL GUANYA A A DOMICILI A PABLO, DE BORBOTÓ
 
Diumenge de matí, Ivan Peña i un petit seguici es van desplaçar fins a Borbotó, una petita localitat de l´Horta Nord amb nom de sortida d´aigua, per disputar l´anada de les semifinals autonòmiques de frontó a mà en categoria juvenil contra Pablo Sánchez, de l´Escola de Pilota de Borbotó. En unes instal·lacions al bell mig de l´horta i pertanyents a la ciutat de València, Peña es va desfer sense contemplacions d´un rival amb una esquerra fantàstica però que patí massa al rest i regalà massa faltes de treta. Així, Peña es va fer amb la victòria per 50 - 30 i ho té tot de cara per a colar-se a la gran final autonòmica. Dissabte vinent rebrà a Pablo al frontó del Coromines per rematar la classificació.

 
 
Peña de roig i Pablo de blau encara feien cara de fred, de bon matí.

 
La partida començà de cara per al benicarlando en trencar d´inici la treta de Pablo, que va cometre fins a tres faltes tot regalant pràcticament el joc a Peña. A més, aquest estigué intractable amb la seua treta i no cedí ni un joc, duent de corcoll el de Borbotó tota la partida amb les tretes típiques de la casa: baixetes, ràpides i arran de xapa, surtien escopides en tocar el terra, i gairebé sempre a l´esquerra de Pablo, que a poc a poc s´anà desesperant. Tot i refer-se en el següent joc, guanyant-lo i millorant el seu nivell, Pablo sempre dugué la partida en contra. Però amb 20 - 15 a favor de Peña, un tercer pilotari saltà al frontó per intentar arrabassar-li la pilota als jugadors: un espontani, allò que en dirien un "muletilla" en l´argot taurí, que en forma de gosseta minúscula de la mida d´un ratolí estigué bambant i saltironejant entre les línies del 5 i del 7 ben bé durant 5 minuts. Els 5 minuts que necessità l´amo de la criatura per doblegar la resistència de l´animal i enganyar-lo fins a reduir-lo, capturar-lo i immobilitzar-lo.
 
Per moments, pilotaris i afició estigueren en perill
davant l´agressivitat i l´embranzida de la gossa que no es ressignava
a deixar córrer la piloteta.
 
Després de l´incident de la gosseta, la partida continuà igualada i tots dos pilotaris aconseguiren de mantenir la treta en jocs d´allò més igualats. Tot i això, Peña semblà relaxar-se un pèl massa i amb algun dolor a l´esquena potser per culpa de la rasca matinera de l´horta valencian (i també per no calentar) estigué a punt de complicar-se algun joc que tenia Val - Net. Però la seua treta el rescabalà d´errades anteriors en els moments més oportuns i no patí en excés. Pablo insistia buscant-li l´esquerra tot intentant provocar l´errada de Peña i buscant d´obrir la pilota als dos panys de la paret amb un bot de braç d´esquerra del milloret de la competició. Però The Wall estigué molt segur i la seua dreta, certera i llarga, no donà opcions al seu amfitrió.
 
Pablo, de dreta. Al fons, Peña atent al rebot.
 
La treta de Peña fou letal i decissiva, com sempre.



 
Quan Peña trencà per segon cop la treta de Pablo, la partida quedà gairebé sentenciada i l´escassa parròquia cadufera es dedicà cadascú a les seues coses: Xatet a organitzar la partida de tornada (dissabte vinent de vesprada cap a les 17.00h al Coromines), Franjo a flipar amb el vídeo que es veu que està preparant pel cinquè anniversari, i Xeto... (ací que la imaginació de cadascú òmpliga els punts suspensius). A les postres, victòria per a Peña per 50 - 30 que ja si la cosa va com ha d´anar a la tornada, ja pot somiar amb disputar la seua primera final autonòmica.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ieeee, eixe cronista està per tot arreu. Quina capacitat d'estar on hi ha notícia!!!
Moolt Peña, ara cal lligar el sac a casa.

Anònim ha dit...

Sí, sí, ja passaré lo tiquet de gasolina al club.

Lo cronista

Anònim ha dit...

Això a la Federació que estan més grossos que natros!!!