dijous, 11 d’octubre de 2012

ARREA-LI BONA CONTINUA FENT PAÍS


Comença a esdevenir tradició: per la Diada del 9 d´octubre, aquests ganàpies d´Arrea-li Bona continuen fent festa i fent país amb exhibicions de pilota al carrer, partides memorables de la lliga autonòmica de frontó a mà i encetant una nova edició de la Lliga Individual de Benicarló amb una fornada calenteta calenteta de nous talents de la pedrera. Èric i Marhuan s´afegeixen a tot un reguitzell de nous pilotaris que qualsevol dia d´aquests jubilaran les velles glòries de sempre als quals ja superen en número. En el seu cinquè anniversari, Arrea-li Bona continua recuperant la cultura popular pròpia i duent els seus pilotaris a les fases finals de les competicions autonòmiques de pilota valenciana.
 
"La millor partida de la meua vida"
Així d´explícit es manifestava Peña després d´una partida memorable en què es jugava contra un rival ja conegut per aquestes contrades, Fran de Quartell, la primera posició del grup A de la categoria juvenil autonòmica i el passi a semifinals. Tot i començar perdent la treta - la qual cosa despertà els fantasmes i dimonis de la derrota al Camp de Morvedre en l´anada -, Peña va saber refer-se de la bufetada inicial i remuntar una partida en què no fallà ni un cop d´esquerra, tragué com mai i fins i tot gosà d´oferir algunes deixades arran de xapa al més pur estil Kanell Màgic Karce. La partida, que per a deler de la parròquia cadufera, es jugà gairebé sempre entre les línies del 6 i del 7, acabà amb el marcador final (50 - 35) a favor del nostre i amb Peña classificat com a primer de grup per a les semifinals autonòmiques.

Ja fosquejava i els rojos no se n´anaven del carrer ni amb aigua i sabó.
I els de l´Ateneu, sense poder torrar!!!!
 
 
L´homo caduferensis
Pel que fa als actes de la Diada, Arrea-li Bona i els galifardeus germans de l´Ateneu de Benicarló organitzaren la vespra del 9 d´octubre una partida d´exhibició de raspall prèvia a la torrada de botifarres i llonganisses en què el resultat fou el de menys. Tot i que els pilotaris cadufers - un dos (Esteller i Sospedra) per a tres (Peña, Èric i Franjo) - s´encegaren d´allò més i fins i tot van haver de tirar-los quan fosquejava perquè no se n´anaven ni amb sabó, el 50 - 25 per als blaus fou només una anècdota. Allò més trascendent que se´n pot extraure de la vetllada és l´observació directa i empírica de l´homo caduferensis que permet un joc de carrer com el raspall. El contacte directe dels pilotaris amb aquesta espècie d´homínid endèmic del Baix Maestrat, i més en concret de Benicarló, en el seu entorn natural, ens va permetre recollir informació de primera mà que podríem resumir en la formulació de tres hipòtesis:
1 - L´homo caduferensis - com el matxo, i també alguna aca, que no se´n desvien ni un pam dels solcs i els cavallons llaurats durant tota una vida de treball - no varia mai el trajecte quotidià de cada dia. Si de manera extraordinària, l´homo caduferensis troba cinc pilotaris jugant al joc del raspall al bell mig del seu itinerari diari, ell no se n´apartarà  ni un sol centímetre, i continuarà fent via fidel a uns carrers que li són propis i que gairebé considera  lloc de pas en propietat i en exclusiva.
2- L´homo caduferensis primer renega i després pregunta; en trobar-se el camí ple de pilotaris vestits de blau i roig primer esmenta allò més sagrat i després pregunta què collons és allò (utilitzant sovint a la dona, normalment més diplomàtica, com a intermediària).
3 - L´homo caduferensis, com més vell, més pudent.
 
La lliga dels vuits, els nous i altres cartes que no lliguen
L´endemà, el 9 d´octubre, s´inicià una nova edició de la Lliga Individual de Frontó a Mà en què els primers a trencar el gel foren Esteller, Senar, Peña i Xeto en un grup de categoria especial ja que el nivell que han assolit (a les portes de les categories professionals) els situa molt per damunt de la resta de pilotaris locals. Esteller i Peña guanyaren per idèntic resultat de 31 - 20 a Xeto i Senar, lo Flaret, respectivament. Esteller i Peña vénen a ser en la lliga local els vuits i nous de la baralla en una partida de guinyot: poden jugar i juguen bé, però el seu destí semblen ser timbes d´apostes més serioses.
 
El nét de Tarsan i el debut d´Èric i Marhuan
La jornada suposà el debut de dos nous pilotaris de la pedrera d´Arrea-li Bona, Èric i Marhuan, que tot i palmar davant dos velles glòries com Manyà (21 - 31) i Kanell Màgic Karce (17 - 31) respectivament, només per la falta d´experiència, demostraren tenir la fusta necessària per esdevenir el futur de la pilota cadufera tan aviat com peguen l´estiró. Pel que fa als guanyadors, tot i la victòria KMK demostrà estar més rovellat que Nacho Vidal de convivències al Vaticà; Manyà, aquell que en altres temps era anomenat pels voltants del Coromines com l´Amo del Carxofar sembla haver esdevingut una Mala Herba difícil d´eliminar.
 


 
 
 La sorpresa de la jornada la va donar Àngel Senar, que s´enfrontava a una de les dretes més poderoses de la lliga, Khalid. Àngel, que començà per darrere al marcador, capgirà la troca esperonat per les paraules de son cosí, lo Flaret, que li tragué a col·lació l´historial genealògic amb unes paraules que en forma d´interrogant li feren bollir la sang: que tu no eres el nét de Tarsan, o què? Àngel, un pilotari que s´alimenta d´hidrats de carboni, herbetes i tito, molt de tito, declarà després d´una ajustadíssims victòria per 33 - 31: "Estic loco. M´he begut una coca-cola. Això són 10 grams de sucre. Aaaah!"
 

 
 
I parlant de titos, Tito, o siga Albert, es va desfer sense contemplacions de Juan lo Pintor per 31 - 12. Tito continua en un gran estat de forma i no tingué rival. De Juan, direm el de sempre: que de moment, el millor que ha fet pel frontó ha estat pintar-lo i posar tanques a la part de dalt per evitar que la gossa de Bruno continue sent la millor comercial dels fabricants de tec del país. D´altra banda, Sofian es berenà a Víctor d´un mos, per 31 - 11.
 
 
 
Total, que això ja va de bo, i aquesta setmana més mentres la parròquia cadufera es frega les mans amb les fases finals autonòmiques en què ja tenim Esteller i Peña, i qui sap si alguna figura més.

 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Espectacular!!!, quin gran cronista que tenim. De lo milloret!

Fantàstic.