III Trofeu Faller de Pilota Valenciana

Amb dos-cents euros a la xapa i un frontó ple a vessar, dissabte passat, en plena festa fallera, el III Trofeu Faller de Pilota Valenciana va ser tot un acte de comunió entre festers i pilotaris. Ni els uns van retallar en la mida dels monuments, ni els altres en esparadrap; ans al contrari, els nostres pilotaris cada dia duen menys proteccions perquè els blaus de les seues mans encara tendres facen joc amb els colors de totes eixes banderetes i drapets que aquests dies adornen el poble.

Víctor i Campanero, els de Meliana.

Encoratjats per la delegació de falleretes que ens visità, Arrea-li Bona va rebre les representants de la Junta Local Fallera amb els braços oberts. A l´extrem oposat d´eixos personatges de pa sucat amb oli que quan es vesteixen els saragüells per ofrenar la Mare de Déu es deixen l´educació a l´armari de casa i mamprenen famílies senceres al crit de “Por aquí no se puede pasar, y si no te parese bien llama a los munisipales”, nosaltres férem just el contrari intentant agradar els nostres convidats fent-ho tant bé com la nostra educació, justeta però ben assolida perquè venim de l´escola pública, ens ho permetia.

Cristian i Peña, els de Benicarló.

Per a Iván Peña, The Wall, i Cristian Martell Esteller, la partida era tot un test de fins on poden arribar en açò de la pilota. Els nostres dos millors jugadors en actiu s´enfrontaven, per a deler de la parròquia cadufera, a dos autèntics campions, tots dos de Meliana (l´Horta): Paco Campanero, campió de 1ª categoria de frontó a mà individual, i Víctor Bueno, campió d´Europa el 2010 i finalista al Mundial d´Holanda l´any passat.
 

Vïctor de bot de braç, va ser un autèntic frontó impossible de superar.

Els nostres desplegaren un joc d´altíssim nivell.  La tàctica, la tenien claríssima: fer córrer Campanero, que jugava davant. Víctor, darrere, era un autèntic frontó impossible de superar. Però Campanero les anava tornant totes i martiritzava els nostres a la ferida. De manera que de seguida els de l´Horta van fer forat al marcador.

Quan els nostres aconseguien de recuperar la treta, després de punts brillants i duríssims – autèntic espectacle de primera –, tot seguit cometien una errada no forçada que els tornava l´avantatge de la treta als de l´Horta. Així les coses, aviat Campanero i Víctor s´instal·laren en una còmoda distància que ballà sempre entre els 10 i els 15 punts, que els permeté dirigir la partida a la seua voluntat. Fins i tot gosaríem dir que Víctor jugà en alguns moments a mig gas.

I és que potser la diferència entre els de Meliana i els de Benicarló no hi estigué tant en la tècnica de cadascú com en l´experiència i el domini del joc d´uns i altres. Els nostres, estan a un nivell altíssim, i són capaços de guanyar punts davant autèntics campions com els rivals de dissabte; però encara massa joves, quan aconseguien de fer dos punts seguits, abraonats per una parròquia cadufera i unes falleretes entregades, regalaven tot seguit tres o quatre pilotes fàcils que els tornava l´avantatge als de l´Horta. Quan Peña i Cristian, aconseguien de posar la pilota en joc, la cosa anava igualada contra dos autèntics campions, jugadors de primera fila, fets en mil i una batalles. Però fallaren massa pilotes fàcils i tiraren massa pilotes a la muralla que permetien el rest rival tornar-les pràcticament totes sense gaires problemes. I potser buscaren poc eixes pilotes arran de xapa a la dreta de Campanero, que l´hagués obligat molt. A les postres, 41 – 24 per als de Meliana que s´endugueren el trofeu, els dos-cents euros i els aplaudiments d´una afició que de nou disfrutà al poble d´un autèntic espectacle.



El Martell féu una partida memorable, però insuficient per doblegar
els de Meliana.


El sombreret. L´anàlisi tècnica de José Garrido.

 

Tenen poca picardia. Tiren totes les pilotes a la muralla i així no faran res”. Ho anticipava José Garrido a mitjan partida i així va ser. No obstant això, en descàrrega dels nostres cal recordar la qualitat dels rivals que tenien al davant. Com assenyalava José Garrido, el nostre analista tècnic de guàrdia, els de l´Horta feren fàcil el joc de la pilota: tornant i jugant fàcil des de darrere (Víctor) i acabant i guanyant els punts davant (Campanero).